dimarts, 30 de novembre de 2010

Qui mana ací?

Hui ens hem assabentat, gràcies a les filtracions publicades per WikiLeaks, que l'ambaixador dels Estats Units es va trobar amb el fiscal general de l'estat entre d'altres autoritats polítiques espanyoles, per tal que la causa oberta per la mort en Bagdad del càmera José Couso per trets dels soldats americans, no continuara endavant. L'Audiència Nacional va arxivar el cas, afortunadament el Tribunal Suprem va ordenar a aquesta, tornar-lo a obrir.

Ací tenim un altre exemple de govern submís que fins i tot, no dubta de anar en contra dels interessos dels ciutadans del seu propi país, si així s'ho demana l'americà.

No importa qui guanye les eleccions a Espanya, el PP, el PSOE, qui siga, sempre sempre hi mana el mateix.

dimarts, 23 de novembre de 2010

Les noves llepolies


La Guàrdia Civil ha detingut un jove de dinou anys per haver venut a un xiquet de huit anys dues pedres de hachís per 15 euros. Després de ser posat a disposició judicial, aquest fill de puta a sigut posat en llibertat.

Decisions judicials com aquestes no em sorprenen. Sembla que els delictes contra la salut dels menuts són menys greus que un pare li fota una bufetada al seu fill per fer una malifeta, perquè a aquest "maltractador" li poden caure tres mesos de presó, per posar-ne un exemple.

El sorprenent és que un xiquet d'aquesta edat, duga eixa quantitat de diners damunt i sobretot que vulga comprar el que per a ell no deuria ser més que un tros d'una merda de gos.

Qui està darrere de tot això?

dimecres, 17 de novembre de 2010

A la taula i al llit al primer crit


Hui em sent bé. Encara no m'havia alçat del llit, esgotant els cinc minutets que em demane i concedisc tots els matins quan sona el despertador i que aprofite per a la recerca de noves postures, que he escoltat una notícia que m'ha omplert de goig i alegria. Torne a confiar en la classe política.

Arrere queden els foscos dies de neguit i tristor en que govern i oposició no s'entenien, mentre el poble anava com cagalló per la sèquia de la crisi.

Els polítics, ahir van demostrar que quan volen, són capaços de posar-se a treballar i guanyar-se el sou. En les Corts Valencianes n'hem tingut un exemple.

Com deia, ahir a les Corts es va firmar una esmena als pressupostos de 2011 per la que s'aprova un subsidi d'atur per a aquells diputats que perden l'escó (cal dir que l'any que ve hi ha eleccions). Aquesta esmena la van firmar tots els grups parlamentaris sense excepció.

Quan es tracta de legislar per a millorar la vida dels valencians, ningú s'hi posa d'acord. Però quan els dinerets de les seues senyories són l'assumpte del debat, la cosa canvia.

dissabte, 6 de novembre de 2010

Aneu amb compte amb l'estalvi


Les associacions de consumidors a instància de les cadenes d'alimentació aconsellen avançar les compres de nadal per tal de aconseguir millors preus (en diuen) i així estalviar-hi.

D'aquesta manera tenim, a dos mesos de les festes nadalenques, les prestatgeries dels hipermercats plenes de torrons, botelles de cava i marisc congelat.

Sota el pretext de l'estalvi anem al supermercat per endur-nos tot quant càpiga al maleter del cotxe, perquè ja se sap, quant més comprarem més estalviarem.

I ara et trobes a casa amb el rebost a vessar de torró i cava, el congelador ple de llagostins i que, malgrat el que dius, que estàs fins als collons del senyor de la panxa i la campaneta, les nadales i tot això, portes l'esperit de nadal ficat a dins. Com que tot en la vida, si ho vols fer bé, necessita entrenament, comences a fer una mena de preparació del cos per a les festes, fotent-te tot el que havies comprat i engreixant tres o quatre quilos abans del sorteig de la loteria.

dimecres, 3 de novembre de 2010

Joc de xiquets



Tots, quan érem menuts hem jugat alguna vegada a papàs i mamàs. Els més majors del grupet de xiquets hi feien de pares i els més xicotets de fills. Si no hi havia xiquets per a fer de fills no s'hi podia jugar perquè aleshores els fills s'havien de demanar a la cigonya i això solament ho podien fer els adults.

Ara és diferent. Des que es va inventar allò de la llavoreta, ja no cal cridar la cigonya si una xiqueta i un xiquet de deu anys volen jugar a aquest joc.

La veritat és que mai no em va semblar un joc divertit. Clar, faltava la llavoreta.