Abandoneu tota esperança

Si algú s'havia fet il·lusions de que en Camps desapareguera de les nostres vides, ja pot traure's la idea del cap. Com ja s'havia anunciat dilluns passat, hui ha sigut confirmat com a candidat pel PP i serà el proper president de la Generalitat si el poble valencià no ho remeia.

Molts ens preguntem què és el que passa per a que un govern que està esgotat des de ja fa temps, seguisca arrasant en les eleccions i cada vegada amb més contundència. La resposta no pot ser una altra que la manca d'una oposició capaç de tornar-nos la il·lusió i l'esperança.

Com està clar que al Maig tornarà a guanyar el PP, tan sol espere que si en Camps deixara de ser president per alguna raó, com ara per resultar condemnat en el cas dels vestits, no vinga un altre darrere que faça bo al que ara tenim.

Curs de postgrau totalment online

Master de retoc avançat d'imatges amb Photoshop. Destinat a llicenciats en Ciències de la Comunicació.



Si ets periodista i no t'agrada que l'equip que va el primer no siga el teu, no deixes passar aquesta oportunitat d'ampliar els teus coneixements i convertir-te en un autèntic manipulador gràfic de noticies.

Possibilitat de fer pràctiques al diari As.

Estareu feliços i contents...

La de coses que es poden aconseguir a cop de butlletí.

Nuclears? No gràcies... Segur?

Hui uns activistes de Greenpeace han aconseguit entrar en la central nuclear de Cofrents per tal de reivindicar el seu tancament. Han escalat una de les torres de refrigeració i han fet una gran pintada alertant del perill que representen les centrals nuclears. Haurem de felicitar al director de seguretat de la central, sort que es tractava de Greenpeace.

Jo no tinc una idea molt clara de la necessitat de l'existència de nuclears. Pense que com que a tots ens agrada estar calentets a l'hivern i fresquets a l'estiu, beure cervesa fresca, carregar el mòbils i publicar posts, és clar que necessitem molta energia i a hores d'ara, sembla que no hi ha una forma més efectiva i barata de produir-ne.

És veritat, enlletgeixen molt un paisatge, però els molinets tampoc no fan bonic.

Seria bo que algú explicara bé totes les alternatives que tenim a l'abast per a produir energia, efectivitat, costs, perills, residus, etc. i tot molt claret per a que ho entenguem tots; deixant-se de motius polítics que serveixen només per a arreplegar vots. Ja hem vist com els governs, després de les eleccions fan el contrari del que van prometre, com ara, en el que pertoca a la producció d'energia entre d'altres.

Els d'Al Tall ho tenien més clar:

En este país, senyors

ens falta molta llenya

per mantindre la caldera

i anar coguent els cigrons.

Ni petrolis ni carbons

tenim prou per fer-la moure

i tant al ric com al pobre

importa manxar el foc.

Què farem de tanta fàbrica

i tan poca gasolina

s'enreda l'economia

i perilla l'esmorzar.

Qui desfarà l'embolic

per poder tirar avant?

Cal presentar uns bons plans

que ens eviten l'esclafit.

I músiques celestials

van baixar des de la trona

qui sempre a menjar vos dóna

té preparat el bullit.

L'energia nuclear

serà la millor manera

de mantindre la caldera

o de fer-la rebentar.

El bullit té preparat

qui a malcuinats ens enfita

i a qui de molt aprofita

una Central Nuclear.

La clavaran a Cofrents

si és que remei no li'n poses,

com són grosses, n'entren poques,

si en vols més, para el cabàs.

I a mans de semblant progrés,

història no hi ha més que una:

Farem la pàtria en la lluna

per tots els segles. Amén.

Ai món, quantes voltes pegues

que ens dus a bacs!

Ho hem gastat tot en la sembra

i ara no podem regar.

(Vicent Torrent. Al Tall.)

Ah! Esta nit a les deu, hi ha una convocatòria per apagar tots el llums i aparells elèctrics de la casa durant cinc minuts com a protesta per l'apujada del preu de l'electricitat.

No estava preparat...? o En tu fiesta me colé.

M'agrada més aquesta foto que la del Jimmy Jump.

Ahir, enmig de la gala dels Premis Goya es va presentar en Jimmy Jump, que és aquest individu que de tant en tant, no sé ben bé amb quina finalitat i amb una barretina al cap, apareix enmig d'un espectacle, partit de futbol o qualsevol esdeveniment que tinga una bona difusió.

Quan presentaven un dels premis, va saltar a l'escenari, va dir no sé què coses fins que algú, sembla que era de seguretat, tot i que semblava el seu bessó, s'el va emportar a fora.

Després va eixir en Buenafuente i va dir alguna cosa així: "Como catalán que soy me avergüenzo del tipo imbécil este que acaba de salir... Esto no estaba preparado..."

Doncs bé, si això no estava preparat com és que s'els va colar en la festa, si ja per la vesprada corria el rumor de que anava a fer-ho. I si és veritat que no estava preparat, Sr. Buenafuente no s'avergonyisca del imbècil que va saltar, avergonyisca's dels imbècils que s'ho van permetre.

Ah! Molt bon ull els entesos que deien que "Balada triste de trompeta" i "También la lluvia" eren les favorites.