Diada de Sant Jordi. Relats Conjunts.

Proposta per a Relats Conjunts.


Albaes
No tenen llibres i roses
ací la mateixa sort.
Els uns comecen sa vida,
les altres la seua mort.

202è joc literari. Operació bikini.

Aquesta és la meua participació al 202è joc literari proposat per Jesús M. Tibau.

Crec que ha arribat l'hora de començar a controlar-me. Estem a 23 d'abril i d'ací no res ens plantem a l'estiu. Enguany m'he passat una mica menjant entre àpats i això es nota. De seguir així, aviat la cova se'm quedarà xicoteta. Però és que a aquest poble me maten de gana. Un drac com jo no pot passar amb una ovella per a dinar i dos pollastres per a sopar. Però he de controlar-me. No deuria haver-me fotut aquests dos joves que festejaven a la porta del castell, feien tan bona parella. El cas és que tinc més gana. Va vinga, me menge també el cavall i a partir de dilluns em pose a dieta.

Superoferta

Estem en crisi i cal ajustar-se el cinturó. Confesse que he sigut un comprador compulsiu i als darrers anys he hagut de canviar aquesta conducta consumista. Això m'ha costat un gran esforç però ara n'estic curat, o si més no això crec, perquè dissabte passat vaig veure una oferta tan temptadora que no vaig poder resistir-m'hi.

Cal reconéixer que el departament de marketing de El Corte Inglés saben fer la seua feina. I si no us ho creieu, veieu:

Font de Mora tenia raó

—Este chino habla tan deprisa que no pillo una.

Quan el nostre benvolgut Conseller d'Educació Alejandro Font de Mora va anunciar que s'introduiria l'assignatura d'idioma xinés en l'ESO i Batxillerat, em va donar un atac de riure per no plorar i vaig pensar que açò era un despropòsit més als que ens té acostumats aquest govern. Aquesta setmana però, he hagut de donar-li la raó al conseller —sense que servisca de precedent i sense voler que es faça il·lusions per al 22 de maig—. El xinés és d'una importància vital, com explicaré a continuació.

Dimarts passat Zapatero va dir que els xinesos seguirien comprant deute sobirà —que més bé és un sobirà deute— i que a més ens tirarien una maneta en el procés de reestructuració del sistema financer espanyol amb 9000 milions d'euros, que m'han dit que són molts diners. Doncs bé, hui s'ha sabut que els xinesos el que digueren és "Nanai de la Xina" que vol dir que ja ho miraran i que ja veuran el que fan. Ja se sap, errors en la traducció.

Açò no hauria passat si Zapatero haguera estudiat xinés en la E.G.B.

Carril per a persones que van a peu, ja!

Al principi dels temps les persones caminaven per les voreres amb tota tranquil·litat i vivien en equilibri amb el seu entorn.

Després arribà la bicicleta i aleshores hagué de classificar a les persones en vianants i —persones que van a peu— ciclistes, —persones que van en bicicleta—. A aquestes últimes se les havia de protegir de un tercer tipus, dels conductors que són els que van en cotxe.

Per a protegir els ciclistes dels conductors es van inventar els carrils bici, —on només podien anar les bicicletes— que havia que fer-los llevant-los un tros de vorera als vianants. Les bicicletes creixien i es multiplicaven i amb els carrils bici ja no hi havia  prou. Llavors aquests vehicles començaren a envair tota la vorera. De mica en mica l'espai útil del vianant es redueix.

Com les coses sempre tendeixen a empitjorar, ara ve la ministra Pajín i diu que des d'ara en davant està prohibit fumar en espais tancats. Els amos de bars i restaurants posen el crit al cel, i diuen que això no pot ser, que la gent ja no vol anar al bar si no es pot fumar una cigarreta mentre es pren un café, que els baixaran els ingressos i hauran de plegar.

Però algú del ajuntament diu:

—Per què no els deixem que munten terrasses al carrer? La gent podrà fumar i nosaltres recaptar més per les terrasses.

I què passa? Doncs que el poc espai que li quedava al vianant a la vorera se l'enduen les terrasses.

I al pobre vianant no li queda una altra cosa que demanar: Carril per a persones que van a peu, ja!

Business class

Senyors eurodiputats, una mica de vergonya per favor.

Ahí tu, valent!

...y pondremos unos paelleros para ir a pasar el domingo. ¿Qué pasa?

Sí senyor, amb dos collons!
Com se us ha quedat el cos?