Torna l'home

Hui m'he llevat de molt bon humor. He estat analitzant l'actualitat, com faig sempre quan sona el despertador, i com sempre durant cinc minuts, o dèu, depenent de la complexitat de la anàlisi, i he arribat a la conclusió de que ara que creia que ja estava caducat, torne a estar en l'ona quant a estètica es refereix. Però no perquè haja passat pel quiròfan o m'haja apuntat al gimnàs. És pel canvi sociològic que s'acaba de produir. Darrere han quedat les tauletes de xocolata i les esquenes sense pels.

Panxes com aquesta

i celles com aquestes

ja no estan de moda.

El que es durà, d'ara en davant és això

o, tot i que més difícil, això

 Torna l'home!

—M'havia fet la il·lusió de ser ministre, però com que

sóc tan guapo...

Comiat d'empresa

No, no us alarmeu que no han acomiadat ningú —almenys que jo sapiga—. El que vull contar és que hui, hi ha hagut un dinar d'empresa per a acomiadar la legislatura. S'han aplegat el rei i els presidents del Govern, del Congrés i del Senat al despatx de Bono i com que les coses estan molt malament, s'han fotut un menú del dia per a quatre persones que han demanat al restaurant xinés de la cantonada. Amanida de llamàntol amb tàrtar d'alvocat, rèmol amb verdures, fruita preparada amb sorbet de poma verda, beguda, café i IVA inclosos.

Han coincidit tots quatre en que per damunt dels interessos dels partits està l'interés d'Espanya i dels espanyols. També han coincidit en que aquest dinarot el pagaren els espanyols, ja que són els més interessats.

Ja sé que això és la xocolata del lloro, així que hi podeu dir-me demagog si voleu. Per cert, l'amanida de llamàntol amb tàrtar d'alvocat deu estar boníssima. Mira!, ara m'ha vingut la gana, vaig a fer-me un entrepà de tonyina que és la cosa més semblant que tinc al llamàntol.

—Venga Bono, mira a la cámara que nos hagan la foto.

—Majejtad, ej que alquien ha pisado un chiclé.

(Foto EFE)

Nova tisorada (o estisorada)

Li van retallar tant el sou que la nòmina li eixia a pagar.

Aquest retallat microconte ha estat inspirat en la punyetera actualitat i en l'apunt de l'Assumpta Homenatge a les estisores. 

Creences errònies

No n'hi ha de veritats absolutes, com va dir Ramón de Campoamor "...nada es verdad ni mentira, todo es según el color del cristal con se mira".


Des que una cruel malaltia va deixar-lo sol, no matina llevat dels dimecres, en què ha de dur el seu net a l'escola. Però hui l'havien citat a les huit per a arreplegar receptes. Quan la jubilació li arribà, li va portar unes quantes línies amb asteriscos a les analítiques.

Tornant del dispensari ha aprofitat per a comprar el pa i el diari. Ha llegit de passada la noticia que parla d'un satèl·lit espatllat que perdent altura anava a caure a terra i que no se sabia ben bé on ho faria. En girar la cantonada del seu carrer, ha vist molta gent córrer cridant i una gran polseguera, que esvaint-se, ha anat deixant veure a poc a poc un munt de ferralla que s'havia incrustat a la teulada de sa casa ja ensorrada. Veient la destrossa, s'ha dit a si mateix: —Tenir colesterol és bo.

Malson

Palau de la Moncloa matinada del 20 N...


—No! No, per favor! A mi no!
—Desperta José Luis! Desperta! És només un malson. Calma't!
—Ai!, que malament ho he passat. He somiat que venia el Butoni i se m'enduia.

Igualtat

—L'IBEX ha tornat a baixar. No guanyem per a disgustos.

—Doncs espera, que ara diuen que ens van a apujar els impostos, però només a nosaltres, a qui tenim grans fortunes.

—Però això no és anticonstitucional? Segons el article 14, tots som iguals davant la llei. No ens poden discriminar als rics per ser rics.

—I després es queixen els pobres. On anirem a parar?

Publicitat enganyosa

Tot just havien deixat la platja. La pudor de suor i gasolina, l'onatge i l'esgotament eren tan forts que van començar a vomitar. Potser la terra de la bona sort era més inabastable del que els van dir.

Tant de bo. Relats Conjunts.

Aquesta és la meua aportació per a Relats Conjunts.

Era diumenge i volia començar la sembra a sendemà. Havíem tingut uns dies de fortes pluges i no la podíem ajornar més. Li vaig demanar que m'acompanyés, havia estat uns dies refredat i no em trobava amb massa forces per a carregar a soles els sacs de llavors al carro. Al poble, ell va veure aquell maleït cartell. Tant de bo no hagués plogut tant. Tant de bo no m'hagués refredat. Aviat en farà cinc anys. Un pare no deuria sobreviure a un fill.

213è joc literari

Aquesta és la meua participació al 213è joc literari proposat per Jesús M. Tibau.

D'això pots estar segur,

tinc més força del que sembla

i també sóc molt tossut.

Tot i no saber la u,

carregant naps i carxofes,

no m'ha de guanyar ningú.

No us en donaré més dades,

pregunteu-li al tio Pep,

qui li pegà tres potades.

Cant d'albaes per a N.

Amb sa maneta preciosa,
la nena agafa el ditot.
Ell la bressola amb tendresa,
ella li ha furtat el cor.


Després de tot un seguit d'apunts, diguem-ne, no massa optimistes, he volgut fer aquest cant d'aficionat, dedicat a en XeXu, que ahir ens va fer veure que un dimarts i tretze no té per què ser roí.


He canviat el to perquè l'ocasió ho exigia, però tornaré.

Triskaideisfòbia

Dimecres de matí, mentre esmorzava, li va canviar la cara dues vegades, primer, en sentir per la radio aquell número que coneixia tant, i després, en recordar-se de que els dimarts i tretze mai no comprava el cupó.

N. de l'a. - Aquesta vegada la idea l'he trobada en l'apunt Triskaideisfòbia de l'Alyebard a WAW, TINC UN BLOG.

Senyor? Qui, jo?

Veient com se li apropava aquella noia amb minifaldilla a la porta de la discoteca, començà a rumiar quina seria la millor manera de entrar-li. Però de sobte se li'n van aclarir tots els dubtes; —disculpe senyor, ha vingut a arreplegar la seua filla?

N. de l'a. - Abans que em denuncien a l'SGAE he de dir que aquest microconte ha estat inspirat en el post de l'òscar soci a la força a the lost art of keeping a secret.

No tot està inventat

A aquestes alçades de la història de la humanitat sembla que ja està tot inventat. Hi ha tantes coses fetes per la mà de l'home que seria pràcticament impossible fer-ne una llista sense oblidar-nos-en de la majoria. Tot i això, de tant en tant trobem a faltar alguna cosa que ens vindria molt bé tenir i que a hores d'ara a ningú se li ha acudit inventar.

Hui, sense anar més lluny, m'hauria evitat tres situacions molestes si algú s'haguera pres la molèstia d'inventar açò que us vaig a explicar —per ordre d'aparició del problema—:

Detector de presència de veí tafaner. Necessari per a poder eixir al llavador a engegar la llavadora sense haver de explicar a ningú per què no has pogut anar-te'n de vacances, al mateix temps que et conten com de bé s'ho han passat en el viatge que han fet.

Menjar amb baix contingut en fibra per a coloms. Hi ha amants de la natura que se senten amb l'obligació de donar de menjar als coloms, això provoca que hi haja coloms on no haurien d'haver-hi, que al seu torn fa que hages de tornar a casa a canviar-te de camisa perquè un colom, espantat al teu pas, s'haja anat per la pota avall.

Granotes especials per a cambrers. Molt útils per a evitar que un cambrer, que t'està fent la comanda amb mig faldó de la camisa fora, et lleve la poca gana que tenies a causa de les situacions anteriors.

Si algú vol desenvolupar aquests invents, li'n cedisc tots els drets.

—Menut esglai m'has donat, mamonàs!

Bona ratxa

Al vidre de la finestra del quiosquet es reflectia nítidament aquell somriure desdentat comprovant els resultats. Es confirmava la bona ratxa, la sort havia tornat. Per segona vegada en una setmana, li tornaven els diners del cupó de l'ONCE.

Fora de carta:

Hui, aquest blog fa el seu primer aniversari. No he organitzat cap festa, perquè, malgrat que en tinc dret segons els d'Ikea, tinc espatllat l'ànim i m'han dit al servei tècnic que hui vindrien a arreglar-lo, i els estic esperant. Però vull agrair-vos a tots el que us hàgeu passat per ací al llarg d'aquest any, sou els veritables culpables d'aquest aniversari.

Reconeixement mutu

Aquell dia, mentre escampava els cartrons com feia cada nit, pensà que en el fons, el banc era molt considerat amb ell —no en va n'havia sigut client preferencial—; li havia llevat la casa, però li deixava dormir al costat del caixer.

Benefici col·lateral

L'empresa on treballava havia plegat. En acabar el mes de vacances, no havien tornat a obrir-ne les portes. Tanmateix se sentia realment bé i molt il·lusionat, era el primer setembre en vint-i-cinc anys, en què no patiria la temuda síndrome post-vacacional.

No hi havia a València dos amants...

Hui que celebrem el 87è aniversari del naixement del poeta de l'Horta Vicent Andrés Estellés i precisament ara, que l'Encara estem així? complirà un any els propers dies, vull rendir-li un xicotet homenatge, recordant un dels seus poemes, un dels que més m'agraden, amb l'ajuda, clar, d'Ovidi Montllor que també se'n va anar massa prompte.

Els amants
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.