diumenge, 16 d’octubre del 2011

Temps moderns. Relats Conjunts.

Aquesta és la meua aportació per a Relats Conjunts.


Fotograma de la pel·lícula Temps moderns de Charles Chaplin, 1936.

Sempre va ser una mica servil i per què no dir-ho, bastant curtet, però quan l'amo de la fàbrica els va reunir per dir-los que s'apropaven temps moderns als que calia que  tothom s'implicara més en l'empresa formant part plegats del seu engranatge, ningú no podia saber el que faria aquest beneit que deixa vídua i dos fills.
a

18 comentaris:

  1. cantireta16 d’oct. 2011, 19:15:00

    Ai, la mecànica de la llengua! Molt bo!

    ResponElimina
  2. Sergi16 d’oct. 2011, 19:19:00

    Ostres, no m'hauria de fer riure, però me n'ha fet! Aquest final m'ha fet gràcia, ja veus tu. Bona proposta.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas16 d’oct. 2011, 19:48:00

    Molt bo Jp!

    El primer que llegeixo d'aquesta proposta!

    ResponElimina
  4. fanal blau16 d’oct. 2011, 20:01:00

    Enginyós i creatiu com sempre!
    Molt bona proposta de RC!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Elfreelang16 d’oct. 2011, 20:38:00

    Boníssim Jpemerch! ras i contundent i molt divertit!

    ResponElimina
  6. Elfreelang16 d’oct. 2011, 20:38:00

    ui t'he afegit una e...

    ResponElimina
  7. Persona16 d’oct. 2011, 22:19:00

    A mi també m'has fet riure! Una bona idea!
    Em sembla que m'animaré a escriure alguna coseta!

    ResponElimina
  8. Quadern de mots16 d’oct. 2011, 22:22:00

    Amor a la feina, una miqueta matxucat, masegat i trinxat, però la feina és la feina.

    D'aquest treballadors ara ja no se'n troben. :D

    ResponElimina
  9. Assumpta16 d’oct. 2011, 23:00:00

    Jotapé!! Mare meva!! Et superes a cada post!! :-))

    ResponElimina
  10. McAbeu17 d’oct. 2011, 8:56:00

    Es que hi ha gent que es pren sempre les coses massa literalment. ;-D
    Felicitats, molt bon relat!

    ResponElimina
  11. Alyebard17 d’oct. 2011, 11:58:00

    Molt bó! És el que passa per prendres les coses literalment!

    ResponElimina
  12. Maijo Ginovart 17 d’oct. 2011, 14:33:00

    M'agradat molt! N'hi ha d'aquests?

    ResponElimina
  13. kweilan17 d’oct. 2011, 19:39:00

    Molt bona aportació.

    ResponElimina
  14. Yáiza17 d’oct. 2011, 23:59:00

    Caram, tu! Em deixes parada... aiai, pobre home!

    ResponElimina
  15. El porquet18 d’oct. 2011, 10:59:00

    Això és estar implicat en el futur de l'empresa... potser massa no?

    ResponElimina
  16. ninona19 d’oct. 2011, 8:44:00

    Això és agafar-se les coses al peu de la lletra.
    M'ha agradat molt.

    ResponElimina
  17. Rafel19 d’oct. 2011, 19:41:00

    S'ho va prendre al peu de la lletra i encara va aconseguir aturar la producció mentre els amos s'estiraven dels cabells.

    ResponElimina
  18. montse22 d’oct. 2011, 10:27:00

    Bon relat, on poses de relleu una realitat difícil i aclaparadora.

    ResponElimina