Aquesta és la meua aportació per a Relats Conjunts.
Fotograma de la pel·lícula Temps moderns de Charles Chaplin, 1936. |
Sempre va ser una mica servil i per què no dir-ho, bastant curtet, però quan l'amo de la fàbrica els va reunir per dir-los que s'apropaven temps moderns als que calia que tothom s'implicara més en l'empresa formant part plegats del seu engranatge, ningú no podia saber el que faria aquest beneit que deixa vídua i dos fills.
Ai, la mecànica de la llengua! Molt bo!
ResponEliminaOstres, no m'hauria de fer riure, però me n'ha fet! Aquest final m'ha fet gràcia, ja veus tu. Bona proposta.
ResponEliminaMolt bo Jp!
ResponEliminaEl primer que llegeixo d'aquesta proposta!
Enginyós i creatiu com sempre!
ResponEliminaMolt bona proposta de RC!
Una abraçada!
Boníssim Jpemerch! ras i contundent i molt divertit!
ResponEliminaui t'he afegit una e...
ResponEliminaA mi també m'has fet riure! Una bona idea!
ResponEliminaEm sembla que m'animaré a escriure alguna coseta!
Amor a la feina, una miqueta matxucat, masegat i trinxat, però la feina és la feina.
ResponEliminaD'aquest treballadors ara ja no se'n troben. :D
Jotapé!! Mare meva!! Et superes a cada post!! :-))
ResponEliminaEs que hi ha gent que es pren sempre les coses massa literalment. ;-D
ResponEliminaFelicitats, molt bon relat!
Molt bó! És el que passa per prendres les coses literalment!
ResponEliminaM'agradat molt! N'hi ha d'aquests?
ResponEliminaMolt bona aportació.
ResponEliminaCaram, tu! Em deixes parada... aiai, pobre home!
ResponEliminaAixò és estar implicat en el futur de l'empresa... potser massa no?
ResponEliminaAixò és agafar-se les coses al peu de la lletra.
ResponEliminaM'ha agradat molt.
S'ho va prendre al peu de la lletra i encara va aconseguir aturar la producció mentre els amos s'estiraven dels cabells.
ResponEliminaBon relat, on poses de relleu una realitat difícil i aclaparadora.
ResponElimina