Quan acabà de parar taula, es canvià de roba per a sopar. Tot i que no va a tornar a tenir ànims per a celebracions des que es va quedar sol, mai no va perdre la seua hospitalitat i atenia gustosament qualsevol que es presentés a casa seua, per inoportú que fos, com aquesta maleïda malenconia que havia vingut de visita sense avisar.
I en tenia gaires, de convidats?
ResponEliminaNomés la malenconia.
ResponEliminaLa malenconia sempre s'autoconvida en el pitjor moment, és d'aquells convidats molestos, però que no tens altre remei que rebre.
ResponEliminaLa malenconia sempre truca dues voltes, i tres i quatre i… Bona entrada d'any, malgrat tot, JP.
ResponEliminaSempre s'ha de ser hospitalari.
ResponEliminaBona entrada d'any!!!
Una mica de melanconia, de tant en tant, pot no estar malament. Això sí, jo no li prepararia un àpat gaire bo, no fos cas que el disfrutés massa i decidís venir dia sí, dia també!
ResponElimina¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
ResponEliminaamb les espases i les batalles?
L'única estrella que prenc per guia
és la del gaudi i de la música.
Feliç any 2012!!
Amb visites així, sempre hi ha la possibilitat de mudar-se al barri de l'alegria... si no ha eixit encara el tramvia. Bon any, Jp!
ResponEliminaOh, JOTAPÉ, què trist!!
ResponEliminaJa és mala cosa ser hospitalari i que et visiti aquesta!
ResponEliminaOhhh... fa una cantireta amb vi negre i rialles?
ResponEliminaNo és fàcil...però digues-li que la planti per un dia, i vingui a sopar a casa! Encara que no avisi, el rebrem amb un somriure.
ResponEliminaUna abraçada, Jpmerch!
Que el teu microconte sigui menys trist i més rialler!
Un xin xin per a tu i amb tu!
Un bon final i una dolça estrena del dotze!
La malenconia mai no avisa. Però obrim les portes per a que hi entri tota la festa i la gatzara i els millors desitjos per aquest any nou que ja encarem!
ResponElimina