Tothom satisfet

Havia arribat el gran dia. Havia passat molt de temps des que van començar les provocacions per part d'un dels equips, sense que l'altre gosara reptar-lo a mesurar les seues forces. Però per fi, ho va fer, va fixar una data que li anava bé i va reptar a l'equip provocador a jugar un torneig a partit únic, i tot va quedar enllestit.

Com que s'havia despertat molt d'interés entre la gent, van pensar que seria una bona idea construir un estadi per tal de que pogués anar-hi quanta més gent millor, a veure el partit. El van construir, però el van fer tan ample que cap espectador podia veure'l sencer, això significava que ningú sabia com s'estava desenvolupant l'enfrontament, ni tan sols la puntuació, perquè amb les presses s'havien oblidat d'encarregar un marcador.

Total que, va acabar el partit i la gent eixia de l'estadi sense saber quin havia estat el resultat. Però l'afició de tots dos equips anava contenta perquè la mateixa passió pel seu, feia impensable la derrota pròpia.

A l'endemà, la premsa esportiva deia que el resultat havia quedat indeterminat, perquè segons l'equip blau, ells eren els guanyadors per 8 a 2, i per contra, 2 a 8 era el resultat segons els sindicats —ai!, he dit sindicats?, en què estaria jo pensant.

No ho faces, ella mai no ho faria

A l'abandó de cavalls, embarcacions i avions privats per no poder mantenir-los a causa de la reducció de direccions generals, se suma ara, l'abandó de Blacksberrys, a les taules dels Starbucks, per part dels fills adolescents dels afectats.

L'evidència

Com que duia uns dies neguitós, va anar al jutjat per demanar un certificat de defunció de si mateix per tal de poder iniciar els tràmits pertinents.

El funcionari que el va atendre, es va mostrar molt estranyat. Li va dir que al seu lloc de treball les havia vist de tots els colors, però que amb disbarats com aquell no s'havia trobat mai, —No es pot certificar la mort d'una persona viva — li digué.

Ell va insistir en la seua demanda, dient-li que no es deixara dur per les aparences. Que si no era molta molèstia, mirara al registre i de segur que el trobaria, ja que no tenia cap dubte, pels indicis que hi havia, de que feia uns dies que havia passat a millor vida, i en aquelles circumstàncies no volia de cap manera, quedar-se sense soterrar.

El funcionari, convençut de que es trobava davant d'un de tants grillats que es mouen entre nosaltres, va decidir seguir-li el corrent preguntant-li què li feia pensar que era mort. Ell li digué que era evident, ja que en aquell últim mes li havien fet tres crítiques molt bones, li havien organitzat un homenatge i els seus quadres estaven començant a vendre's. 

Transparència

Hui el consell de ministres aprovarà l'avantprojecte de la que anomenaran llei de transparència, que regularà el dret dels ciutadans d'accedir a la informació de les administracions públiques, que ens permetrà —diuen— saber en què es gasten els diners i com ho fan. És a dir, faran un llei que jo creia que ja teníem, perquè amb tanta llei que hi ha per regular la vida dels ciutadans, pensava —ingènuament, és clar— que també n'hi havia una que controlava la vida dels governants, però no, no n'hi ha, encara que sempre és millor tard que mai.

Ara bé, crec que quan s'adonen de que els pot passar com al de la foto, faran la llei, de manera que vegem certa transparència, però, la regata que en molts casos és la part lletja, quede perfectament opaca. Una vegada més serem davant d'un exercici de canvi per a que tot quede igual. N'estarem pendents.

El primer cas

La habilitat del advocat defensor i la gran quantitat de proves documentals presentades van fer que el jutge es fera un embolic amb els papers del sumari, i sense saber com, acabara condemnant-se a si mateix. 

Un jutge molt exigent

Imatge treta de la xarxa

Finalment, el jutge els va aplicar l'atenuant de alienació mental transitòria, després de escoltar la prova sonora presentada per la defensa. No obstant això, els va recriminar que no feren res per que semblara un accident. Recriminació amb què no puc menys que estar en desacord, si se'm permet dir-ho, és molt difícil que algú s'empasse un acordió accidentalment.

Amistat inquebrantable

—Han condemnat el Jaume Matas, eh?
—Jaume què?
—Jaume Matas.
—Doncs, no sé qui és, no el conec.
—Sí home!, el que va ser president de Balears...
—No sé, ara mateix no hi caic.
—Síííí... que també en va ser ministre amb el Josemari...
—Perdona però, no tinc ni idea de qui és aquest.
—No te'n recordes que fins i tot, li vam concedir nosaltres, el títol d'Ambaixador de la Comunitat Valenciana?
—Sí? De veritat? Doncs, haurem de llevar-li'l.
—No puc creure'm que no sàpigues qui és.
—Mira, si m'ho hagueres preguntat fa dos dies, potser, però hui, no me'n sona de res.

El cafè de màquina

La màquina del museu feia un cafè tan roí, que el lladre, que mai desaprofitava l'ocasió de  prendre'n, va anar deixant mostres d'ADN en la seua fugida, de manera que seguint-les, la policia va trobar el seu cau sense dificultat. Pel que sembla, el reiteratiu efecte laxant no admetia cap dilació. 

Dubte

Un experiment fet al laboratori italià de Gran Sasso va demostrar aquesta setmana que els neutrins viatgen a la mateixa velocitat que la llum. El mateix laboratori al setembre passat, resultant d'un experiment similar, ens va dir que els neutrins superaven la velocitat de la llum.

Senyors científics, aclarisquen-se per favor, perquè d'aquesta manera un servidor es lleva pel matí i no sap cap a on tirar.

Tranquils

Respirà tranquil, aquell director general, quan en llegir la matisació de la Generalitat de que el pla d'ocupació de la funció pública només afectaria els treballadors, li preguntà a la seua dona: —El que faig jo, és treballar? —i aquesta li contestà: —No patisques, amor meu. El que fas tu és anar-hi... quan hi vas, clar.

La gota que va vessar el got

Hui no estic per a ningú. Estem en falles i m'han llevat les ganes de diversió. Passe per que hàgem arribat als cinc milions d'aturats, que els hagen abaixat el sou als funcionaris, que apugen el preu de la gasolina, de l'aigua, de la llum, que apugen també l'IBI i l'IRPF, que la policia apallisse els estudiants per defensar-se legítimament dels insults, la reforma laboral, etc... perquè, en definitiva són mesures que s'havia de prendre pel bé comú. Però, ¿ quina necessitat hi havia —i aquesta és la gota que ha vessat el got— de que ara, a sobre, em lleven del lloc als consells d'administració —als que pertany només per prestar un servei a la comunitat— de les empreses públiques que volen tancar?, per ací no passe.

Futurologia

Començà a creure en la futurologia quan diversos futuròlegs consultats coincidiren a vaticinar que se li apropava una despesa extraordinària, com així comprovà en arribar la factura del telèfon, era determinant que tants professionals no podien equivocar-se alhora.

Condemnat

Va ser empresonat i els seus béns embargats per un delicte continuat de vida per sobre de les seues possibilitats posant en greu perill l'estat del benestar d'alguns banquers.

Volia destacar

Al contrari que els seus cosins, de xiquet no va destacar en res. Potser per això, de gran va posar tot el seu afany a adquirir notorietat, i bé que ho va aconseguir. Eixir a la guia Guiness dels rècords per fer esclatar, valent-se d'un cigarret, el petard més gros del món i de retruc, guanyar un premi Darwin, només és a l'abast d'un geni com aquest.

Onada de robatoris de perfils al Twitter

Diversos directors generals i alts càrrecs de l'Administració, les identitats dels quals no han estat desvetllades, perden milions d'euros en comissions a causa de no poder fer l'egipci en haver-los furtat els perfils.

P.d.: És un nombre rodó i tot i que m'ha trobat sense gens de ganes de celebracions, una cerveseta no em vindrà malament ni tampoc a vosaltres si em voleu acompanyar. Quina llàstima que hui que faig el 200è post, toque "corrupció". 

Otras lenguas...

...dit d'una altra manera, llengües estrangeres, o millor, llengües rares, o millor encara, llengües moribundes.


Sota aquest rètol encapçalant una xicoteta prestatgeria arraconada, trobareu tota l'oferta de llibres publicats en la nostra llengua que El Corte Inglés posa al abast dels valencians.

Efectes secundaris

—La de vegades que li ho he dit: Carinyo, no prengues

tant de Viagra que això no pot ser bo.