Al pa, pa i al vi... uns taquets de pernil

Ahir el president de la CNMV, referint-se a les quotes participatives de la CAM, que van subscribir 50.000 estalviadors, per la qual cosa perderen el 100% de la seua inversió, va parlar de que hi havia "mucha evidencia de que ha habido una práctica importante de mala comercialización", és a dir l'estafa de tota la vida. A l'emprenyament i indignació de tota la gent estafada, li va dir "un mal sabor de boca generalizado". I al mateix objecte de l'estafa, el va nomenar "instrumento financiero complejo".  M'encanten aquestes genialitats.

No em direu que tots aquests jocs florals, no ens fan la vida més suportable i distreta. No cal més que agafar un diari i passarem uns moments de diversió inoblidables. Ara, això sí, no podrem evitar un cert efecte rebot. No res.

Tot això m'ha animat i no em puc estar de proposar algunes floretes que no són tan bones com les esmentades, però que també tenen la seua elaboració:

• Senyoria, jo no la vaig matar, només li vaig reduir el seu metabolisme basal a zero.
• No has caigut perquè jo t'haja espentat, sinó perquè el teu centre de gravetat s'ha situat fora del teu cos.
• No és que t'acomiadem, el que passa és que per necessitats de reestructuració del compte de resultats de l'empresa t'has vist abastat per un expedient de regulació d'ocupació.

A veure si ho he entés

—¿Vols dir que segons l'acord a què arribaren anit els caps d'estat, gràcies a la pressió d'Espanya i Itàlia, els diners que els prestaran als bancs no comptaran com a deute de l'estat, i per tant no pujarà el dèficit i aleshores no caldrà que puje l'IVA, ni les medicines i ni la llum; i tampoc caldrà que ens tornen a baixar el sou?

—No Joanet!, no has entés un borrall. Mira que ets tonto!

Aparences

Quan li cridaren del club nàutic per reclamar-li el pagament de la quota, s'excusà dient que se n'havia oblidat, que tenia molt mala memòria, que de fet ni tan sols es recordava del que havia sopat la nit anterior; però mentia, en realitat del que no se'n recordava era de la darrera vegada que va sopar.

Trobar-se

Un dia vaig decidir que me n'aniria a trobar-me amb mi mateix, però no vaig poder recordar on m'havia vist per darrera vegada.

Amor propi

En tota la seua vida, només va tenir un amor, l'amor per si mateix; amor que no arribà mai a ser correspost.

Membrança

Bevia per oblidar però no ho aconseguia, el cambrer sempre acabava fent-li memòria.

Jocs literaris, Especial Pere Calders. Antaviana

Aquesta és la meua participació al joc literari que ens proposen des del bloc Antaviana, com a celebració del 100è aniversari del naixement de Pere Calders.

Un home de costums

Van convidar-lo a pensar i digué que moltes gràcies però que no acostumava a pensar entre hores.

Expensador

Van convidar-lo a pensar i digué que gràcies però que feia un temps que ho havia deixat.

Estranyesa

En caure d'una bastida es va matar, la qual cosa va estranyar molt els veïns, tots l'havien vist feia poc i l'havien trobat molt bé.

Fòrmula 1

Espectacular impacte econòmic per la celebració del Gran Premi d'Europa de Fòrmula 1 a València, les vendes de taps per a les orelles es disparen al distrit marítim. A veure que diu ara l'oposició.

Monotonia

No canviaven gaires coses en la seua vida; d'un dia a qualsevol altre, la data i poc més.

La jubilació

En Jordi ens fa una proposta que jo volia deixar passar,  però sense saber per què ni per què no i vistes les aportacions d'altres, crec m'he ficat en un alberginar i ara veurem com n'isc. En fi, allà va:

Lluny són els dies de glòria,

era volguda i desitjada,

ara per una cabòria

m'ha fotut una putada.

Per culpa de la sequera,

diu que sóc poc ecològica.

I que siga una banyera
un obstacle, no té lògica.

A més, diu que sóc matxutxa!!,

que el millor serà canviar-me

per un jove plat de dutxa.

Entre tanta restricció,

com un gerro d'aigua freda,

em cau la jubilació.

L'agenda

—L'agenda!... No trobe l'agenda... no sé què tinc hui. Era G8, G20, Rio +20, potser ECOFIN?... No!, crec que EUROGRUP... Però no estic segur. Estic perdut!... Déu meu, ajuda'm!... Déu meu!!!
—Desperta, Miquel! Desperta! Que estàs tenint un malson.
—Que he perdut l'agenda, Vicenta. Que no sé que tinc per a hui.
—Doncs mira, has d'anar a l'INEM a renovar la targeta de l'atur. Ah! i després quan tornes, entres al Mercadona i compres paper de vàter que ja en queda poc.

El tallat

I quan els llavis van tocar el bord de la tassa, va exclamar en una perfecta llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental amb accent de la Ribera Baixa, que tothom va entendre:

—Filldeputa! Per què escalfes tant la llet?... Recollons!, quina socarrà.

Una crisi diferent

—Diu el diari que aquesta crisi no s'assembla res a l'anterior.
—I tant que no. En aquesta nosaltres els inversors, estem guanyant molts més diners i molt més ràpid.

Queixar-se de vici

—No sé per què es queixen de que els hàgem augmentat el nombre d'anys treballant per a jubilar-se, si amb tanta retallada, a nosaltres també ens caldran més legislatures malversant per a fer-nos rics.

Un home de principis

Molta gent —clarament amb obscures intencions— ha parlat molt malament de mi, però he de dir en la meua defensa, que sempre he sigut un home de principis, prova d'això es que mai he acabat les tasques que he emprés.

Un vertader assoliment

Gràcies a la lluita sense treva del poble d'aquell país, s'establiren unes normes més justes i igualitàries per a l'accés a la política, un dels assoliments més importants fou que la mediocritat deixà de ser obligatòria.

In vitro. Relats conjunts

Aquesta és la meua participació a la proposta de Relats Conjunts.

-Ha arribat el moment d'implantar els embrions a l'úter de la mare. Heu observat alguna anomalia?
-Cap anomalia, doctor. Però alguna cosa em diu que aquesta dona no tindrà un embaràs fàcil i la posterior criança dels fills tampoc no ho serà, des de la fase embrionària ja apunten maneres. Veja-ho vosté mateix, duen una setmana de vida i ja han organitzat un botellot.

Keith Haring. Artista i activista social, 1958-1990, Estats Units

Un certificat perifràstic

Per no ferir la sensibilitat de la família, el certificat de defunció que va fer aquell metge primerenc, estava tan ple de perífrasis i eufemismes, que ni tan sols el difunt tenia clar si era mort o viu.

L'aniversari

—Saps què he decidit, Amparito? —va dir la Teresa mentre mirava cap al serrat.

L'Empar i la seua cosina germana Teresa seien al porxo de la casa on vivien juntes des que sent molt joves, la pau les va fer vídues. Les dues muntanyes que destacaven al serrat que quedava a la part posterior de la casa, se les havien repartit entre elles, com en una mena de joc d'infants, i en presumien, que si la meua és més alta que la teua, que si la teua té menys pins, i coses així. Era una de les mil maneres amb què tractaven d'omplir, fugint de l'avorriment i moltes voltes sense èxit, uns dies massa llargs per a unes ancianes que l'únic que esperaven de la vida era el seu final.

—A veure, què has decidit? De segur que res de bo.

—No dona, no. No penses malament, que sempre estàs igual. Mira, ho estic rumiant des de fa uns dies, hui he pres la decisió i no vull que em lleves la idea. Com que demà és el teu aniversari i no en necessites de res, he decidit regalar-te la meua muntanya.

Desvetllaments

Hi ha dos tipus de polítics, els que ja han demostrat què són capaços de fer per nosaltres i els que encara no ho han fet. Són aquests últims els que no em deixen dormir..

Pàgines salmó (fumat)

• Els dubtes sobre la selecció espanyola després d'empatar amb Itàlia disparen la prima de risc.

• Nova dada negativa del sistema financer. Hui s'ha sabut que nombrosos matalassos, rajoles i mitjons, demanaran ajuda al FROB per recapitalitzar-se.

Digueu-me somiador

Aquest cap de setmana han anat els esdeveniments tan ràpids que amb prou feines he tingut temps per a pensar-hi. La veritat és que he perdut molt de temps tractant de saber si això que havíem aconseguit era un rescat, un préstec en condicions immillorables, la grossa del Euromillones o la fava del tortell.

Hui dilluns, veient l'assumpte des d'una perspectiva més amplia, comence a veure alguns efectes positius que aquests diners que arriben i que recapitalitzaran els bancs, tindran sobre nosaltres, i quan dic nosaltres no vull dir tots com diu en Rajoy, sinó nosaltres. Com que no m'agradaria crear falses expectatives en ningú i que després em critiqueu si m'equivoque, hauré d'esperar a les anàlisis d'altres experts per a establir les conclusions definitives. Però, seria d'un optimisme molt agosarat pensar que enguany que els bancs tindran dinerets, tornaran a regalar-nos un calendari per nadal?

Dia internacional de l'eufemisme

Era un equip de socorristes molt políticament correctes, davant tot, tenien molta cura de no ferir la dignitat dels beneficiaris dels seus serveis. Mai parlaven de rescats sinó de reduccions controlades de la humitat corporal a nivells compatibles amb la prossecució de la vida.

249è Joc Literari. El testimoni.

Participación al 249è Joc literari d'en Jesús M. Tibau.

—Gonzàlez! Vinga al meu despatx immediatament!
—Diga'm senyor inspector.
—Què collons és això!?
—És tot el que hem pogut aconseguir.
—Però que diu, home?. Vostè creu que amb això podem treballar? Què és el que ha passat?
—Mire, senyor inspector, el testimoni és un xinès que no entén un borrall de català, a més ve una mica borratxo. El retratista, com que no s'entenia amb ell, li ha donat un boli i uns quants fulls . Aquest és el que millor li ha eixit.

Per a demà

Com que sempre deixava les coses per a demà, quan de sobte li arribà l'èxit, es va trobar sense la roba adequada i la biografia per decorar.


N. del a.: Inspirat pel post Dematitis a Fent punyetes de la Sílvia i el comentari d'en Josep.

Ho he aconseguit

• Ous ecològics de la Serra d'Enguera: 4,20 €/dotzena
• Creïlles d'El Perelló: 0,85 €/Kilo
• Oli d'oliva verge extra de la Serra d'Espadà: 4 €/litre
• Que no se t'apegue l'ou a la paella i pugues donar-li la volta a la truita sense fer una empastrada a l'encimera: Això no té preu.

Acusat i condemnat

I allà em teníeu a mi, davant del tribunal, acusat de voler viure millor del que, per naixement, em pertocava segons les lleis naturals i de la vida. Penedit i disposat a acceptar la condemna per tan greu delicte.

N. del a.- Hi ha dies en que un no sap de què escriure al seu bloc, patint de vegades una mena d'ansietat. De sobte apareix una perla com aquesta que li torna la llum i la inspiració.

Atordiment

Quan se l'enduien en l'ambulància amb la cama trencada en haver relliscat amb una merda de gos, estava tan atordit —segurament pels efectes secundaris dels analgèsics— que no parava de cridar frases inconnexes sobre alguna cosa que deien que portava bona sort i sobre la mare que va parir a algú.

Procés patològic

Un problema de credibilitat mal curat, em va provocar una davallada dels índexs de liquiditat, que derivà ràpidament en una crisi de confiança.

Acord clínic

Arribà a un acord amb el seu metge, acceptant patir una malaltia de mitjana gravetat, per estalviar-se un llarg procés analític i la possibilitat d'un diagnòstic fatal.