dimecres, 29 de febrer de 2012

237è joc literari. L'artista.

Aquesta és la meua participació al 237è joc literari proposat per Jesús M. Tibau

—Diga'm.
—Hola Joanet, sóc el pare.
—Hola pare, com estàs?
—Bé, ja saps amb les meues coses. Escolta! Que demà aniré a València, és que em toca la revisió de la vista i he pensat de passar a veure't. Com que ja fa temps que no vens pel poble...
—Sí pare, ja saps que estic molt ocupat amb els estudis. He de treballar molt les assignatures si vull passar a segon.
—Això està molt bé fill, a veure si enguany ens dones una alegria, que ja duus quatre anys en primer.
—És que... pare, tu no saps com de difícils són les assignatures de Belles Arts.
—Difícils i cares, que aquests estudis ens estan constant uns dinerots, eh?
—Vinga pare, no et preocupes que al final veuràs com no te'n penedeixes. Demà, quan vingues veuràs l'obra en què estic treballant ara. He descobert una tècnica impressionant amb uns resultats expectaculars, ja em diràs.
—Ai, fill!. No saps la il·lusió que ens fa a la mare i a mi tindre un artista a la família, serem l'enveja de tot el poble.



dimarts, 28 de febrer de 2012

Give me hope, Mariano. Hope, Mariano, before the morning come

—Mire, jo no faré com l'anterior equip mèdic que el tractava, jo seré franc amb vosté, li parlaré amb claredat  i sobre tot seré realista. Totes les anàlisis i proves que li van fer són erronis, fruit d'una estratègia encaminada a mantenir-lo optimista i confiat amb els seus metges. Les que li hem fet ara mostren la desastrosa realitat del seu estat de salut, està molt pitjor del que esperàvem. Vosté es mor, amic meu. Es mor i ho farà amb molt de patiment. I el que és pitjor...

—Pare! Pare!, doctor. Vosté no està sent franc, clar i realista amb mi, el que vosté està sent és un filldeputa.

diumenge, 26 de febrer de 2012

Un home previngut

Fins i tot amb el cel ras, sempre duia paraigua. En una ocasió li van dir que un home previngut val per dos. Des d'aleshores mai en duu, no es pot permetre un gasto extra en el menjar.

dissabte, 25 de febrer de 2012

La pena

Un equip multidisciplinar de metges, psicòlegs i fisioterapeutes s'ocupava de la seua salut física i mental. Hi havia també un nutricionista per tenir cura de l'alimentació, un tècnic en ergonomia per al disseny del mobiliari i un animador per al temps d'oci. Qualsevol esforç era petit per tal de que es fera justícia, els delictes comesos eren molt greus i havia de complir íntegrament la pena de cinc-cents huitanta anys de presó.

divendres, 24 de febrer de 2012

Un tracte delicat

Li agradava anar a pescar. No emprava el temps lliure en una altra cosa. Aquesta fou una descoberta tardana ja que fou al jubilar-se quan un amic li la va recomanar, a ell mai se li hagués passat pel cap que trobaria tant de entreteniment assegut a la vora de la mar amb una canya entre les mans. Tot i que no havia aconseguit capturar cap peix es considerava tot un expert i a tothom que s'hi apropava li explicava amb entusiasme la tècnica de pesca que havia desenvolupat en aquests dos darrers anys, potser per això mateix ningú havia gosat dir-li que havia oblidat posar-li a la canya el fil i l'ham.

dijous, 23 de febrer de 2012

El conductor justicier

A bord del seu cotxe, sempre vigilant, va per carrers i carreteres impartint justícia allà on els conductors dolents campen pels seus respectes. No hi ha cap infracció tipificada al seu particular codi de circulació que quede impune. No ho fa com la policia que sanciona econòmicament per pur afany recaptatori, aquest ciutadà exemplar ho fa desinteressadament amb l'única finalitat d'ensenyar-nos a conduir d'una manera cívica i segura. Les sancions que hi imposa no costen un sol euro i es resumeixen bàsicament en la següent llista:

-Infracció lleu, tocada curta de clàxon . Pot estar acompanyada de flaixada curta amb els llums llargs.
-Infracció greu, sancions que van des de tocada llarga a tocades intermitents de durada mitjana amb flaixada de llums llargs mentre dure el contacte visual amb l'infractor si la infracció es comet per la nit.
-Infracció molt greu, pot sancionar-se com les greus, i en casos especials, aquest justicier pot demanar ajuda per a capturar l'infractor, tallant-li el pas si és necessari, per a després apallissar-lo.

Hui m'ha sorprés de bon matí, cometent una infracció, com és no eixir d'una rotonda per la mateixa eixida que ell, anant jo pel carril central i ell per l'interior quan tothom sap que és lògic anar a la feina pel seu camí que no pas pel meu. Per sort per a mi, la infracció l'ha qualificada de lleu. Me n'ha imposat la sanció corresponent, és a dir tocada curta de clàxon, i hi ha afegit treta per la finestra, de la mà esquerra amb un dit apuntant al cel, que no sé que significa, perquè he mirat al cel i no vist res.

dimarts, 21 de febrer de 2012

Amb el permís del gran Gila


—¿Es el enemigo?.. Oiga, ¿ustedes podrían para la protesta un momento?... que si ¿pueden parar la protesta un momento?... Ahora sí le escucho... Le quería preguntar una cosa... no... ¿ustedes van a manifestarse mañana?... ¿a qué hora?... entonces, ¿cuándo?... ¿el domingo?... pero, ¿a que hora?... a las diez estamos todos acostaos... y ¿no podrían manifestarse por la tarde?, después del futbol... y ¿van a ir muchos?... ¡ala, que bestias!, no sé si habrá mamporros para tantos... bueno, nosotros iremos repartiendo y si alguno no recibe que lo diga... 

diumenge, 19 de febrer de 2012

La mutació. Relats Conjunts.

Aquesta és la meua participació a la proposta de Relats Conjunts.


—Vinga doctor!, ràpid! El virus a tornat a mutar... i ara que estàvem a punt de traure'n la vacuna.
—Com és possible? Deixa'm veure-hi...
—Ha mutat, oi que sí?, doctor.
—Ha mutat, filldeputa? Vinga!, neteja el microscopi i fes el favor de no menjar llepolies al laboratori, que ja ets grandet.

divendres, 17 de febrer de 2012

...i tal dia va fer un any...

17 de Febrer de 2011

...i encara estem així.

17 de Febrer de 2012

235è joc literari. Prínceps i gripaus. La granota enganyada

Aquesta és la meua participació al 235è joc literari proposat per Jesús M. Tibau.

En despertar la granota, va sentir les pessigolles que a la cara, li feia el bigoti d'un home musculós vestit de cuir negre. D'un salt es va ficar dins del toll, mentre cridava, —M'heu enganyat! Així no era el conte!

dimarts, 14 de febrer de 2012

Reforma financera

Es va descostellar d'un atac de riure veient el saldo en actualitzar la llibreta. S'havia convertit en un milionari en tornar-li les comissions per una disposició del govern.

N. de l'a. - L'Assumpta demanava al meu post anterior, un d'alegre i optimista.

dilluns, 13 de febrer de 2012

Reforma laboral

Reduint en un deu per cent la llargària de les metxes de la dinamita, aquella empresa de voladures, va aconseguir reduir la plantilla a la meitat. A hores d'ara ningú ha sabut explicar-ne la relació causa-efecte. Com a dada curiosa figura el fet de que els van quedar a l'empresa són els que estaven millor de les cames.

dijous, 9 de febrer de 2012

Tremola!, Ana Rosa.

I després ens diuen que no es poden emprendre grans obres públiques. Com s'assabenten els mercats...

Aquesta sóc jo...

... i aquesta sóc jo després de prendre'm un Activia

dimecres, 8 de febrer de 2012

dimarts, 7 de febrer de 2012

L'última voluntat

Li van preguntar al condemnat, quina era la seua última voluntat. Aquest va demanar que li portaren, per a sopar, una bona mariscada, però no li la van concedir, argumentant que el marisc tenia molt de colesterol i que a la llarga li portaria males conseqüències.

dissabte, 4 de febrer de 2012

Dèficit de la Seguridad Social a 2011

Donada la ineficàcia del baile de los pajaritos, el govern proposa per a l'IMSERSO, el turisme d'aventura amb activitats tals com barranquisme, submarinisme, ponting i paracaigudisme entre d'altres.

dijous, 2 de febrer de 2012

Aclariment

Sempre s'afanyava en que quedés ben clar que si no menjava tots els dies, no era per manca de recursos sinó per no caure en la monotonia.

dimecres, 1 de febrer de 2012

La pujada que no cesa

Fins a les deu del matí no m'he adonat que érem al febrer. Els mesos de gener i febrer sempre m'han semblat iguals, són freds, foscos i amb un nivell d'alegria de moderat a baix, contrastant tots dos amb el mes de desembre i març amb un oratge més agradable i són plens de llum i festes. L'únic que em feia sentir l'arribada del febrer era que la pujada de gener anava perdent graus d'inclinació i aleshores, començaven a omplir-se d'oxigen els pulmons de les economies domèstiques. Enguany però, per una confabulació dels mercats, la banca i els governs anterior i actual, s'ha decidit prolongar la pujada sine die, per això aquest matí, fins que no he obert la meua darrerament monòtona agenda, no m'he assabentat de l'estrena del nou mes. Un mes de febrer que té la consideració de portar uns dies de menys per a així, poder acabar-lo amb dignitat.