dijous, 31 de maig de 2012

248è Joc Literari. El cranc foraster.

Aquesta és la meua participació al 248è Joc Literari proposat per Jesús M. Tibau.


—Papa!, papa! —cridava el petit samaruc reclamant l'atenció de son pare— Vine! Mira!, aquell cranc m'ha furtat el berenar.

Un cranc es dirigia sense molta pressa cap a un forat que hi havia en una roca, disposat a menjar-s'hi tranquil·lament les dues gambetes que li havia arrabassat al samaruc.

—A veure! Qui és el malparit que li ha furtat el berenar al meu xiquet —va cridar el samaruc gran tot emprenyat.

—Aquell cranc!, pare. Aquell que va cap al forat.

Com que semblava que el samaruc no trobava on era el cranc, el fill el va assenyalar amb una de les seues aletes. Al mateix temps que el pare va trobar el cranc, aquest es va donar mitja volta per tal d'acomodar-se al forat, aleshores, es van creuar les mirades. Veient l'envergadura d'aquell estrany i malcarat cranc de mirada amenaçadora, el samaruc li va dir al fill:

—La mare t'ha dit més de mil vegades que està molt lleig assenyalar a algú amb l'aleta. Veus? Doncs, ara et quedes sense berenar per maleducat. Vinga! Anem cap a casa que està refrescant.

dimecres, 30 de maig de 2012

Grup d'ajuda

—Hola, bona vesprada. És la primera vegada que vinc ací i estic una mica nerviós. He vingut a explicar-vos quin és el meu cas i intentaré fer-ho de la millor manera que sé. Família i amics, ja fa un temps que, intenten convéncer-me de que necessite ajuda. Ho han fet cada vegada que han tingut ocasió, sempre amb por a una mala reacció per la meua banda. La meua dona intenta no afeixugar-me, però alguna vegada m'ho ha insinuat. Jo mai he reconegut que tenen raó i mai els he agraït el seu interés. Déu sap que ho he intentat infructuosament de mil maneres pels meus propis mitjans amb tota la voluntat de què sóc capaç. He reflexionat molt sobre aquest problema i ara estic convençut de que no el solucionaré sense les instruccions precises, sense la vostra ajuda que espere saber aprofitar. Em dic Joan i sóc dels que no saben què és i com es fa servir el Google+.

dimarts, 29 de maig de 2012

Falta de costum

Li preguntaren en què gastaria els dos milions d'euros que acabava de guanyar a la primitiva, i va contestar que no sabia què dir, que potser si s'ho anaren preguntant d'euro en euro...

dilluns, 28 de maig de 2012

Dietètica

Duia una temporada amb dificultats per a eixir-ne i sobretot per a ficar-s'hi, fins que un dia va rebentar el taüt. Va ser aleshores quan aquell escuracassoles de vampir, va fer-se el ferm propòsit de mossegar només els pobres. 

A mi no m'enganyen

L'altra nit vaig anar a veure un espectacle còmic que m'havien recomanat. Consistia en un home que eixia a l'escenari amb un gos. Aleshores algú del públic deia un personatge famós i el gos contava un acudit imitant la veu del famós. M'estranya molt que un gos se sàpiga els acudits de memòria, de segur que duia una xuleta amagada.

diumenge, 27 de maig de 2012

L'estat de la comoditat


Una vesprada em van cridar per telèfon. Era una teleoperadora per a oferir-me un canvi de religió. Es tractava d'una de nova que havien fundat arran d'una directiva de la C.E. que liberalitzava el sector de les religions.

Em va parlar de tot un seguit d'avantatges que tindria en canviar-me. Com ara que els deu primers pecats del mes no comptaven, que es podia menjar carn tots els divendres de l'any, que si mories en pecat no passava res perquè sempre feien una repesca, que tenien més festes, i d'altres que ara no recorde.

No vaig quedar molt convençut, però vaig acceptar. Em va demanar les dades per fer la portabilitat i em va dir que en uns dies rebria el contracte per firmar-lo i tornar-lo si el trobava correcte i es va acomiadar.

Acceptant aquell canvi, havia posat en perill l'estat de la comoditat sense adonar-me'n. Els propers dies van ser dies plens de dubtes i neguits sobre el futur que m'esperava, fins que al poc temps em van cridar de l'actual religió i em van fer una contraoferta. La veritat és que no m'aportaven, ni de bon tros, tants avantatges com en la nova, però em va servir d'excusa per a no canviar-me. D'aquesta manera la pau interior tornava a la meua vida.

dissabte, 26 de maig de 2012

Capitulacions

Ella aportava molts diners al matrimoni. Ell... ell feia molt bona parella.

divendres, 25 de maig de 2012

La solució

—Quina desgràcia! Què farem ara? —cridava la desconsolada dona al seu marit, mentre els bombers els desallotjaven de l'edifici sinistrat. I ell, que sempre havia trobat solució per a tot, li va respondre molt afectat per les circumstàncies:
—Doncs crec, que no ens va a quedar més remei que veure la final en un bar.

dijous, 24 de maig de 2012

El consumidor convençut

Ell mateix consumia els roïns productes que anunciaven les seues campanyes, mai s'arribà a saber amb certesa si perquè era un mal consumidor o un publicista excel·lent. 

dimecres, 23 de maig de 2012

Cimera pel creixement

Els mandataris europeus s'han tornat a aplegar hui a Brussel·les —no para de viatjar aquesta gent— per buscar una fórmula màgica que estimule el creixement. Hi havia molta expectació en aquesta cimera perquè es pot fer palesa la fractura de l'eix París-Berlín, ja que el president francés Holland vol rellançar el creixement, la qual cosa no és compartida amb la cancellera alemanya.
—És urgent estimular el creixement, que la tinc així!, mon Dieu!
—Així? Doncs, Sarkozy la tenia més petita.

Escalfant l'ambient


Despotricava
—és qüestió de collons—
la presidenta.

No sé si compleix els requisits formals, però almenys no necessita explicació.

dilluns, 21 de maig de 2012

Reunió Merkel Rajoy

Angela Merkel i Mariano Rajoy es van reunir el cap de setmana passat a bord del vaixell de l'amor navegant per Chicago. Resultant d'aquesta reunió, el president espanyol ha rebut el vistiplau de la cancellera alemanya sobre tot el que s'ha fet.

En eixir de la trobada el president va declarar:

El financer finançat

—Hola, bon dia!
—Bon dia! Passe passe, vosté dirà.
—Volia parlar sobre la possibilitat d'un préstec.
—Quina casualitat! Mire, precisament per això, anava a cridar-li. Que no tindrà vint euros per a deixar-me fins a final de mes?

diumenge, 20 de maig de 2012

Assentar les bases

I aquell poble molt penedit per ser la causa, pel gran gasto social que generava, de que els seus governants no tingueren més diners per a malversar, acceptava de bon grat i fins i tot amb il·lusió, totes les mesures necessàries per assentar les bases d'un futur ple de disbauxa i malbaratament sostenibles. 

dissabte, 19 de maig de 2012

No és el que va ser

Perdre els diners sense fer-te una cigarreta de tant en tant no té cap encís. Per això vaig deixar d'anar al bingo, ja no era el mateix.

divendres, 18 de maig de 2012

Meticulositat mèdica

—Bé, senyor Garcia, ja podem anar descartant coses. Segons els resultats de les anàlisis de sang, orina i femtes, així com els informes del PET-TAC, la colonoscòpia, la grastroscòpia, l'ecografia abdominal, l'ecocardiografia, l'arteriografia de coronàries i caròtides, l'estudi urodinàmic, l'artroscòpia de muscles, colzes i genolls i el tacte rectal que l'hem fet, quasi sense risc a equivocar-nos i tenint en compte que en medicina res no és exacte, podem dir que vosté no està embarassat.
—Sí, sí, però la toseta no se me'n va, eh?

dijous, 17 de maig de 2012

Mor Donna Summer

Descanse en pau.
No ha sigut una cantant a qui haja seguit  al llarg de la seua trajectòria, però, la notícia de la mort d'aquesta dona, m'ha portat records de la que sens dubte van ser els meus millors anys. Una època en què tot eren il·lusions. No hi havia cap projecte que no ens creguérem capaços de dur-lo a cap. Amb les seues cançons hem estudiat, hem treballat, hem ballat, hem estimat i sobretot hem cregut en una utopia, la idea de la qual poc a poc hem anat perdent.

dimecres, 16 de maig de 2012

Una trista mirada. Relats Conjunts.

Una segona participació a la proposta de Relats Conjunts.

Vladimir Kush, Forgotten sunglasses, 2008

Tristeses, desenganys, desamors, solituds, absències, desil·lusions i més tristeses van fer la seua existència insuportable. Massa llàgrimes ocultes rere els meus cristalls. Un capvespre, vençuda i cansada de tanta desfeta, va dir prou. Em va abandonar a la vora de la mar que la va acollir sense demanar-li res. Esvaint-se poc a poc, ara només em queda el record de d'una trista mirada.

dimarts, 15 de maig de 2012

Trompellot. Relats Conjunts.

Aquesta és la meua participació a la proposta de Relats Conjunts.

Vladimir Kush, Forgotten sunglasses, 2008

Era una mica trompellot. Un dia a la platja jugant a futbol i mirant de reüll alhora unes xiques que prenien el sol, es va despistar i li van fotre una bescollà amb la pilota que li van eixir disparats ulleres i ulls.



N. del a.: Com veig que us han cridat l'atenció les paraules trompellot i bescollà, les aclarisc per als que no ho sapiguen. Trompellot entre d'altres significats, és una persona inútil que no serveix per a res. Els valencians ens mengem algunes des intervocàliques en llenguatge col·loquial, és el cas de bescollà (bescollada) que és un colp al bescoll. En realitat es fa amb la mà, però no he trobat una altra paraula tan descriptiva per al que volia expressar.

dilluns, 14 de maig de 2012

diumenge, 13 de maig de 2012

Desconeixement lèxic

—Carinyo, què és això d'un prisin, que la xiqueta m'ha demanat diners per fer-se'n un?
—Un piercing?
—Sí, això.
—Li hauràs dit que no.
—Doncs... Per què? Que què passa? Què és això?

dissabte, 12 de maig de 2012

"Cares" del món

Amb el permís —supose— d'en Jesús M. Tibau i sabedor que aquesta no serà inclosa en la seua fantàstica col·lecció.


Per ampliar informació, ací.


divendres, 11 de maig de 2012

Un cas singular

Qui anava a dir-nos que aquell home, que va provar a saltar en paracaigudes, era un d'aquests casos rars que es dona un entre cent mil. Semblava del muntó.

dijous, 10 de maig de 2012

Tradicionalment canviant

...i la gent començà a cridar —Això no pot ser! Volem un canvi!—i com era tradicional en aquests casos, anaren a triar i triaren. I a l'endemà isqué el sol i després la lluna. I plogué i escampà després. I no havia passat molt de temps que la gent tornà a cridar —Això no pot ser! Volem un canvi!—i com sempre, seguint la tradició...

dimecres, 9 de maig de 2012

Conveni col·lectiu

—Què volies?
—No... que venia a veure si renegociàvem les noves condicions econòmiques, segons conveni.
—Ah!, bé... doncs ara quan isques, no t'oblides de tancar la porta.

Suport oficial

Gràcies a deu anys d'investigació i treball amb el suport econòmic de l'estat, havia aconseguit el seu somni, ser un inventor reconegut. Havia inventat un objecte revolucionari que canviaria la manera de concebre el món. Ara, per rescabalar-se de l'esforç invertit, només calia que el govern decretara una llei per fer obligatori l'us d'aquest objecte que i en això van estar tots d'acord no servia per a res.

dilluns, 7 de maig de 2012

Insubmissió

Un dia es va declarar insubmís a la llei de la gravetat. Fi de la història.

diumenge, 6 de maig de 2012

Quina gent més rara

Mira que n'és de rar aquest tio. No sé quina mosca li ha picat ara, que m'evita. I això que li vaig prestar cinquanta euros la setmana passada.

divendres, 4 de maig de 2012

Energia alternativa

Volíem travessar el mar i com que som ecologistes, ens vam fabricar un globus amb panells solars. No va anar malament del tot, ara bé, he de dir que aquestes coses és millor fer-les cara al dia.

dijous, 3 de maig de 2012

Reunió del BCE

Els membres del consell de govern del Banc Central Europeu reunits hui a Barcelona, estan donant mostres d'un esperit de treball i sacrifici per trobar solucions ràpides i efectives sense precedents, tot just ha començat la reunió, han arribat a un primer acord, aniran a sopar al Celler de Can Roca.