diumenge, 30 de setembre de 2012

Cortesia equina

Els seus moviments eren realment refinats, no en va fou educat en les millors altes escoles de cavalls. Però, tant ensinistrament en les bones maneres no li va anar bé a allò que el seu amo esperava. Si arribava a la meta el primer, abans de creuar-ne la línia, la cortesia li obligava a aturar-se i cedir el pas als cavalls que venien per darrere d'ell, indicant-los el camí amb la pota davantera dreta amb una elegància exquisida.

dissabte, 29 de setembre de 2012

Protocol d'actuació

I una vegada mostrada la preceptiva placa identificativa i el manifestant n'hagué anotat el número, l'agent començà a apallissar-lo amb la porra reglamentaria, s'estava complint meticulosament la normativa vigent.

divendres, 28 de setembre de 2012

Un bon professional

Era tot un professional que estimava la seua feina, però estava començant a estressar-se per les nombroses queixes que últimament rebia. Sense més dilació, demanà als seus caps una reducció de la càrrega de treball. Un bon butaner ha de satisfer la seua clientela tal i com s'espera d'ell.

dijous, 27 de setembre de 2012

Pasa el temps. 254è Joc Literari

Aportació al 254è joc literari proposat per Jesús M. Tibau.

Amb llapis de colors aparentava la vida d'un altre temps. Lluitava contra la solitud. Un dia la lluita cessà, ell també se n'havia anat i ara la casa ho feia poc a poc, trocet a trocet.

dimecres, 26 de setembre de 2012

Imatge danyada

Una vegada vaig haver d'apallissar una velleta que volia colar-se a la cua del pa. Vaig haver d'esforçar-me de valent perquè la vella es mostrava hostil, oposant resistència amb un bastó. Algú, un malparit sens dubte, amb el mòbil, va fer una foto de l'escena que va eixir publicada al diari local, la qual cosa va danyar injustament i seriosa la meua imatge que ni de lluny es veia reflectida, d'exemplar i bon ciutadà.

dimarts, 25 de setembre de 2012

El robatori. Relats Conjunts.

Aportació a la proposta de Relats Conjunts.


—I què diu que s'han endut?
—Un quadre, senyor comissari, a banda de la destrossa... clar.
—Doncs, si només és un quadre, ha tingut molta sort. Hi ha hagut casos en què han buidat una casa sencera. I pot fer-nos alguna descripció del quadre?
—En tinc una foto... ací la té.
—A veure... ja... què és? Per curiositat.
—Són uns músics. És el quadre dels tres músics de Picasso.
—Ah! Sí... bueno... és que jo no entenc gaire de quadres.
—És un dels més famosos del pintor.
—No ho sabia. És bonic... i té molt de color... Però, en serio que vol que el recuperem?

dilluns, 24 de setembre de 2012

Poca traça

El director de la companyia, ens animava als actors de posar tocs d'improvisació en les representacions, perquè deia que això donava dinamisme i frescura als personatges. Però al meu, un vell comte que acabava de morir enverinat per la seua jove dona, no se li hi veia molta traça.

diumenge, 23 de setembre de 2012

Revàlida

Després de quaranta anys treballant amb nivells baixos de productivitat, va suspendre la revàlida i no es va poder jubilar.

dissabte, 22 de setembre de 2012

Oportunitat històrica

Es va llevar molt d'hora amb grans expectatives. Es va dutxar, es va afaitar i es vestí per a l'ocasió. Després de les notícies de les nou donarien els resultats del sorteig. Havia comprat el bitllet setmanal i, com sempre, només aspirava a que li'n tornaren els diners. Però una vegada més es perdé una oportunitat històrica de reconciliar-se amb la sort. No havia pogut ser.

dimarts, 18 de setembre de 2012

diumenge, 16 de setembre de 2012

Descoratjament

Les coses li anaven tan malament i tenia el futur tan negre que quan cridava al telèfon del tarot no li l'agafaven perquè deprimia les endevinadores.

De retruc

Per tal d'estalviar en electricitat, s'havia gastat un sou en substituir totes les bombetes de incandescència de la casa per unes de noves de tecnologia LED, mesura aquesta molt ben acollida per fabricants i distribuïdores; però no va poder pagar el rebut de la llum i la companyia li la va tallar, mesura aquesta molt mal acollida per ell. 

dissabte, 15 de setembre de 2012

Ferit

Greument ferit en el seu amor propi, va deixar de cridar a la línia eròtica el dia en què s'adonà de que la senyoreta amb qui parlava fingia els orgasmes.

dimecres, 12 de setembre de 2012

Integrisme

Tenia un pensament tan radical que no se sabia si era d'extrema dreta o d'extrema esquerra, del que no hi havia dubte és que era d'extrema imbecil·litat.

L'aclariment. 252è Joc literari.

Participació al 252è joc literari proposat per Jesús M. Tibau.



—T'agrada venir al cole, Joanet? N'estàs content?
—Sí —contestà amb una veu molt baixeta, quasi imperceptible, intentant dissimular els putxeros que amb prou feines controlava, no volia decebre sa mare a qui havia promés no plorar—... i també m'agrada anar amb tu al mercat, saps?... mama?  —estimà convenient l'aclariment.

dilluns, 10 de setembre de 2012

Gent desconsiderada

Ens vam quedar a casa avorrint-nos per culpa del mal oratge. Com que ens estava venint la soneguera, algú va dir de fer una sessió espiritisme. Ja se sap, a qui no té faena el dimoni li'n dóna. Se'ns va acudir doncs, invocar esperits de l'època dels romans per veure si podíem parlar amb algú que ens expliqués com ho feien per eixir tan ben afaitats a les pel·lícules. Tot va acabar sent una pèrdua de temps, després d'intentar-ho un munt de vegades, no ens van fer ni cas. Mai no he vist gent més desatenta que els romans. No sé què s'hauran cregut aquests. Ara, ja vindran ells cap a nosaltres si volen saber alguna cosa.

dissabte, 8 de setembre de 2012

L'escriptor impacient

La impaciència d'aquell escriptor no li deixava esperar a que els lectors acabessen de llegir les seues novel·les, a meitat llibre, quan més interessant estava, no podia aguantar més i acabava contant el final.


divendres, 7 de setembre de 2012

La companya

Desesperat els pregava que tornaren a provar-ho, és tot el que tinc... sempre ha estat la meua companya, la meua amiga, el meu suport... quan l'he necessitada, allà estava ella per tirarme una mà. Les persones que hi havia al voltant, em miraven amb compassió. Amb molt de escepticisme, ho van intentar per darrera vegada, però malauradament la realitat és molt tossuda i no ho van aconseguir, la punyetera pantalleta mostrava un cop més: "Operació denegada". 

dijous, 6 de setembre de 2012

Les peces del trencaclosques

Els agradava fer vida a la taula camilla de la saleta d'estar: dinar, sopar, veure la tele, llegir i sobretot construir un trencaclosques de tantes peces que no hi havia manera d'acabar-lo. Totes les vesprades es posaven a la faena, però tot just en tenien feta una tercera part, havien de desfer-lo i desar les peces a la capsa per tal de parar la taula pel sopar, hem de donar-nos més aire Amparito o no l'acabarem mai.

N. del a. - La idea l'he treta del relat Puzle de la Sílvia que en té per a repartir.

El mòbil

Home!, per fi! T'he trucat tres o quatre vegades i deia que estaves fora de cobertura... no sé, ha estat des de les deu fins ara... sí, funcionen molt malament... sí, o pot ser que la xarxa estiga sobrecarregada... mira, per això que dius em vaig canviar de companyia, però més o menys totes són iguals... això, això!, i deprés paga la factura, que aquesta és un altra... escolta!, que tinc una altra trucada... parlem... adéu! Feia més d'un any i mig que no es veien, però gràcies al mòbil podien saber a diari, l'u del l'altre. 

dimarts, 4 de setembre de 2012

A plena satisfacció

Va estar tot molt ben organitzat, la vetlla, les exèquies, el soterrar. Tothom en va quedar satisfet, menys el difunt, cosa que no és d'estranyar en aquestes circumstàncies.

dilluns, 3 de setembre de 2012

Dissidència

Per complir l'objectiu de dèficit, l'ajuntament d'aquell poble de l'Horta havia fet un programa de festes patronals tan avorrit, que la patrona va decidir anar-se'n a les del poble del costat.

diumenge, 2 de setembre de 2012

Reconeixement oficial

—A veure que tenim ací —va dir amb desgana el funcionari, mentre obria el sobre ple de papers—. Fe de vida, certificat de bona conducta, certificat de servei militar complert, vida laboral i cotitzacions a la Seguridad Social de cinquanta anys, dues fotos de carnet, justificant d'ingrés de les taxes, certificat de no tenir deutes amb l'Agencia Tributaria, certificat d'estar al corrent amb les quotes de la hipoteca... Sembla que tot és correcte. Només falta el certificat de defunció que ja ens portarà alguna persona propera quan falte vostè. Ara, ja li dic que s'estan concedint molt poques medalles últimament i quant més temps passe, pitjor. Faça's vostè mateix el càlcul, cada any cobrant la pensió li lleva cinc punts, huit si a més, té una malaltia crònica. Ací, al taulell, té els barems.

—No, si jo no la demanaria, però és que sé que a la meua família li farà molta il·lusió tenir-ne una.

—Bé com vulga —el funcionari va estampar en el full de la sol·licitud el segell del registre d'entrada amb la data, de la Conselleria d'Afers Socials, donant dos cops ben forts, com si volguera aplanar més encara el paper; tot seguit, el-tallà per la línia de punts i li lliurà el resguard corresponent.

dissabte, 1 de setembre de 2012