En blanc

No havia escrit ni una sola línia des que la vista començà a fallar-li. De sobte un dia, va agafar la  màquina, una vella Remington dels anys cinquanta, amb la cinta seca de la qual mai no trobàrem recanvi, i es va posar a teclejar. Full rere full, escrivia dia i nit, fins acabar els paquets, que li tornàvem a reomplir amb els fulls escrits en blanc. Ningú va tenir  valor de dir-li res ara que semblava que estava inspirat.

Causalitat casual

Tot va ser degut a un conjunt de causes aplegades per casualitat.  

El lleó ximplet

Quan, de sobte, es toparen amb aquell lleó els dos experts naturalistes, feren com si no l'hagueren vist. Però el lleó, ximplet, no els va saber seguir el rotllo.

Descuits, seguretat, conseqüències i responsabilitats

Des del seu despatx en la quinzena planta de l'edifici de la companyia, esperava la confirmació de la reserva que ell mateix havia fet en un hotel de luxe de la costa. La impaciència per l'espera li feia oblidar-se de confirmar una ordre de venda d'un paquet d'accions, el preu de les quals s'esperava que pujara d'una manera espectacular aquell matí. Per sort, el seu iPhone connectat al servei continu de informació borsària li'n va alertar, abans de que es tancara la sessió. 

Uns pisos més avall, el cap de personal s'acomiadava de la seua secretària per a anar al saló d'estilistes que hi ha a l'edifici d'enfront. Tenia torn per a una sessió integral de perruqueria, tractament facial i manicura. Volia tenir un aspecte juvenil al sopar d'antics alumnes de jesuïtes que hi havia aquell dia. Els tractaments es van prolongar més del previst i en acabar, amb les presses es va oblidar de que havia de donar al banc l'ordre de pagament de les nòmines. Quan se n'adonà, no li va donar cap importància, no passa res, ja cobraran dilluns.

No deixava de cavil·lar en quina seria la raó per la qual el caixer automàtic li havia denegat els diners que havia intentat traure'n. Si no li havien ingressat la nòmina, no podria pagar el rebut de la hipoteca al venciment i el banc li cobraria una comissió. Però el pitjor era que aquell cap de setmana, ni tan sols podria fer la compra del supermercat. Potser per això o per qualsevol altra preocupació, qui sap, es va saltar aquell stop sense adonar-se'n. A conseqüència de la col·lisió, l'autobús que conduïa va donar dues voltes de campana. Quan es recuperà de les lesions, fou acusat de dotze delictes d'homicidi imprudent. 

Maquillatge

Poc a poc, amb molta paciència, aconseguia revitalitzar aquella cara que a l'altre costat de l'espill, es presentava cada matí com si l'acabaren de desenterrar.

La mort tampoc ens iguala

No va haver-hi notícia, ni programes especials, ni declaracions, ni mostres de solidaritat, ni minuts de silenci, ni banderes a mitja asta, ni llaços negres, ni zona zero, ni res... va morir sol.

No vull semblar insensible amb les víctimes i els seus familiars del terrible accident de tren de Galícia, però no comprenc la diferència en què periodistes, polítics i gent en general, tractem les desgràcies en funció del nombre de morts. Què hi ha darrere de tot això, omplir espais en mitjans de comunicació, "eixir en la foto", morbositat...?

Reincident

Un dia, buscant uns papers pels calaixos, es trobà un bon grapat de temps que, sense adonar-se, havia perdut. El va deixar damunt la taula, al costat del muntó de les coses per resoldre. Havien passat uns dies i encara no sabia què fer amb tot aquell temps que havia trobat. Al final, sense adonar-se, el va tornar a perdre.

Viure a cops

Era una noia molt jove i guapa, però s'avorria massa vivint, per torns i sola, dins el mirall del lavabo.

Diferent

Dels dos bessons, n'hi havia un que s'assemblava menys que l'altre, dut sens dubte per un afany de cridar l'atenció.

Sense èxit

Mai no aconseguí cap èxit professional, fins i tot, alguns companys arribaren a fer-se amics seus. 

 

Cada matí

No era molt ordenada. Per anar a la fàbrica, sempre s'alçava amb el temps just, deixant-se tots els somnis escampats pel llit. 

Qüestió de colors

L'acussat, al·legà en la seua defensa, que si s'havia de ser rigorós, no es podia dir que aquelles comissions provingueren de diners negres, ja que venien en feixos de bitllets clarament violetes.

L'escriptor sorprés

L'èxit inesperat que estava tenint aquella novel·la, va envair la curiositat del seu autor. Corrents, anà a la llibreria i comprà un exemplar que començà a llegir tot seguit. Ja en les primeres pàgines va quedar entusiasmat, "collons!..., aquest negre cada vegada m'escriu millor".

Fidel a les arrels

Aquell nou ric, poc a poc, anava adquirint gustos més refinats i noves necessitats. No volia fer canvis en la seua vida que suposaren una renúncia a les seues arrels i al seu passat humil. Per això no dubtà en la compra d'aquell vi d'un preu més adient a la seua nova situació financera, però envasat en tetra-brick que li recordava els aplecs vespertins al parc amb els seus companys indigents. 

Sense explicació

El cap de l'equip encarregat, no s'explicava com aquell projecte havia estat un fracàs absolut, quan ell mateix n'havia fet un powerpoint que assegurava uns resultats espectaculars.

Correbous

En la festa de bous al carrer d'aquell poble, un bou s'acarnissà amb  alguns corredors sense discussió prèvia ni motiu aparent. 

Control d'alcohol

El conductor responsable d'aquell accident de trànsit en què hi hagué tantes víctimes, no superava la taxa d'alcoholèmia permesa. El responsable del mal estat de la carretera tampoc.

Dedicatòria

Malgrat ser una persona odiada, en contra del que es puga pensar, alguns degueren sentir molt la seua mort, perquè en l'enterrament hi havia una corona de flors amb una veta que deia "Els teus creditors no t'obliden".

Insensibilitat

El dia que l'acomiadaren de la feina, també li diagnosticaren una malaltia greu, però la gent es creuava amb ell pel carrer com si res, insensible. Tot anava igual que qualsevol altre dia. Ni tan sols la borsa va tenir el detall de baixar.

Origen legítim

Si he de ser just, he d'admetre que aquell polític no mentia quan parlava de l'origen legítim de la seua fortuna, ja que va ser elegit democràticament i legítima. Però clar, una vegada en el càrrec ja se sap, una cosa duu a l'altra... i després passa el que passa.
 

Aferradetes

En un etern comiat, aquell ninotet aferrava la seua estimada, una i una altra vegada. Però, s'acomiadava en va, mai s'ha vist que un dibuix aconseguisca eixir d'una vinyeta.

Factor antagònic

Amb la poca fe que tenia aquell malalt, era d'esperar que el seu homeòpata no aconseguiria curar-lo.

Colp 2.0

Si un cosa diferenciava al exercit d'aquell país, era el caràcter democràtic dels seus colps d'estat, sempre dins de la legalitat vigent, complint estrictament amb els estàndards de la Unió Europea i els Estats Units; i fent ús de les noves tecnologies, degudament comunicats en facebook, on els partidaris podien adherir-s'hi còmodament clicant en "m'agrada".

Nou catàleg

El nou perfil de pres, en plena fase de creixement, d'alt poder adquisitiu, va fer que els responsables del ram es plantejaren seriosament, afegir a l'oferta existent d'establiments penitenciaris, una secció que catalogarien baix el nom de presons amb encant, per tal de satisfer les necessitats d'aquest tipus de delinqüent més exigent i exclusiu. 

Encert empresarial

Malgrat les males expectatives, aquella agència de viatges aconseguiria salvar la temporada. L'oferta d'escapades de cap de setmana a l'estranger estava tenint, per part de la població reclusa, un resposta molt positiva.

Algú singular

Volia diferenciar-se de la resta, ser algú singular, especial. I tot perquè s'havia cansat del article indeterminat que l'acompanyava.