Fracàs sentimental

Es veia venir que la relació no prosperaria, entre aquells dos ecologistes mai no hi havia hagut cap química.

Viure a mitges

Tan bon punt va assabentar-se de que era possible, ho va sol·licitar. El govern, per tal d'ajudar als que com ell, travessaven una mala situació econòmica, va traure una disposició per la qual es podia demanar viure a mitja jornada. Les despeses s'hi reduïen dràsticament i així, un podia anar fent mentre la cosa no millorara. Li demanaren una còpia de la declaració de la renda, una relació de despeses i dues fotografies de carnet, i en qüestió d'una setmana, ho tenia tot arreglat. Els seus dies ara són de dotze hores, de sis del matí a sis de la vesprada. Un mal horari l'han donat, al meu parer, passa quasi tot el dia treballant. Ara, això sí, gastar gastar, no gasta gaire.

Intolerable

Podem consentir que maten a colps, a pedrades, a ganivetades, a tirs, podem consentir fins i tot els bombardejos massius..., però de cap manera tolerarem que algú mate amb química, per a això ja estem nosaltres amb les nostres genuïnes injeccions letals.

L'ONU

Gràcies a les constants declaracions de condemna per part de la comunitat internacional, es resolgué el cruent conflicte civil d'aquell país, els colpistes no pogueren aguantar tanta pressió. 

S'esforçava...

S'esforçava, però no arribava a ser un bon cultureta, mai aconseguia que ens sentírem ignorants amb ell.

Corrents

Com a president no va ser gens innovador, ens va enganyar unes quantes vegades, com ja ho havien fet d'altres abans. Però no podem parlar, perquè nosaltres tampoc li vam sorprendre a ell.

La raó de la força

Quan començaren a barallar-se, els dos semblaven tenir raó, però aviat ens adonàrem que el més feble, acabaria no tenint-la.

L'interrogatori

Li preocupava sobretot, els objectes que hi havia damunt la taula, un tros de tub arrissat dels utilitzats pels electricistes, una bossa de plàstic negre i un parell de gomes elàstiques. L'espera se li feia insuportable assegut en la cadira de fusta i enmanillat per darrere. De sobte, algú va obrir la porta i va sentir com alguna cosa se li encollia per dins. La potència dels batecs del cor li impedien entendre el que li deien, anem a veure si et refresquem la memòria...

La burilla

En arribar a la porta, va donar tres calades ràpides i profundes i va llançar el cigarret al terra.  Entrà al restaurant amb pas decidit i s'adreçà cap a la taula del fons. Allà, tres homes la feien petar en veu alta i rient. El tret sonà potent, curt i sec. Tots quedaren muts i quiets, menys el comissari Garcia que caigué d'esquenes amb un forat al front i sense arribar a perdre l'expressió de la rialla. Al carrer, un indigent que passava per la porta no va fer gaire cas del soroll, en veure la burilla que encara era llarga, l'apagà, se la ficà a la butxaca i continuà el seu camí, quin desaprofitament, com malgasten aquests rics.

La instància

No duia ni una setmana mort que van venir a buscar-me. Eren uns funcionaris de l'altre món amb uns papers en una carpeta. Em digueren que estaven molt estranyats de que no haguera sol·licitat l'ingrés en el cel, perquè segons el meu expedient terrenal —així ho van dir—, tenia moltes possibilitats d'entrar-hi. Jo els vaig dir que no sabia que s'haguera de fer cap tràmit, que tenia entés que eixes coses les feien d'ofici. M'explicaren que abans sí que era així, però que ara, amb la vigència de la lliure elecció de religió, havien hagut de fer uns canvis per a homogeneitzar totes les doctrines i poder fer-ne comparatives.

Un d'aquests canvis era que s'havia suprimit el purgatori. Aleshores, les ànimes dels que anaven per a sants o per a beatos, obteninen plaça directa al cel. Els grans pecadors, l'obtenien també però a l'infern. Aquestos dos grups quedaven igual. Però el grup més gran, que inclou els ateus, els no practicants, els lliurepensadors i els petits pecadors en general, que abans anàvem al purgatori, ara havíem de sol·licitar l'ingrés, bé en el cel o bé en l'infern. Em deixaren una instància per a emplenar i em digueren que m'ho pensara, però que no ho deixara estar molt de temps, ja que el termini s'acabava aviat, i aleshores, em quedaria com a ànima errant per sempre mai més.

Mai se m'haguera passat pel cap, que en l'altra vida també havíem d'anar de paperassa. Pensava que allà, si era veritat això que et diuen de que descanses en pau, era perquè tot estava ja fet i no havies de preocupar-te de res. Però no, i sort que vingueren a dir-m'ho, perquè ningú m'havia avisat de tot això, ni tan sols els de la funerària, que supose ho deurien saber, clar que potser sí que m'ho digueren però jo, com que anava tan atrafegat aquell dia, no els vaig fer cas.

De quatre setmanes

Els símptomes que presenta vostè és d'estar embarassat de quatre setmanes. No va dir res quan va escoltar el que li va dir el metge. Pensà que potser les paraules havien entrat per l'orella amb l'ordre canviat, donant com a resultat una frase sense trellat. Com que no reaccionava, el metge va començar les explicacions. Li va dir que eren casos raros però que se n'havien donat alguns, que per una anomalia genètica en la fase embrionaria, un home podia arribar a quedar-se embarassat de si mateix. Que el cas era molt espectacular, però que no representava cap perill, ni per al pare ni per a la criatura, ho tenien tot previst i no havia de què preocupar-se. Les proves d'embaràs no serveixen per als homes, així que ara la infermera el citarà per a d'ací dues setmanes en obstetrícia, allà li faran una ecografia i se sabrà tot amb certesa.

De tornada a casa anava mirant-se el reflex als cristalls dels aparadors, i ja s'hi veia més panxa; el que fa la suggestió.

Multidisciplinar

És de justícia reconéixer que en aquella comissió d'experts, al contrari que la resta de participants, ell abastava tots els camps, era ignorant en tot.

Subsanació

Aquell matí, va quedar esgarrifat en veure publicada la seua pròpia esquela. Cridà al diari per demanar una explicació i allà li digueren que els disculpara, que tot havia estat un lamentable error, però que no es preocupara que a l'endemà la tornarien a publicar sense cap cost, ja amb la data correcta.