Descompassats

La majoria de vegades arribava ell primer. D'altres, poques, ho feia ella. Aquesta manca de simultaneïtat els estressava molt. Després d'anys buscant la sincronització sense trobar-la, decidiren demanar ajuda professional, i per fi, un dia arribaren tots dos alhora, però va ser al jutjat, el dia en què es van divorciar.

Autojutjat

Mentre que el jutge immòbil l'escoltava, l'acusat llegia, amb veu alta i clara, la sentència absolutòria, argumentant cada punt meticulosament. En acabar, va alçar les mans saludant els assistents, que van trencar la solemnitat de l'acte amb un fort aplaudiment. L'alegria general per l'absolució era palesa. L'acusat, demanant un moment de silenci, va agrair el suport rebut i es va acomiadar.

Quan tothom havia eixit de la sala, dos funcionaris van agafar el jutge pels colzes i el van desar, amb molt de cura, al seu estoig. En aquells dies estaven d'obres als jutjats i procuraven no deixar els jutges a les estrades entre sessions, per tal de que no s'ompliren de pols. 

Ciutadà exemplar

L'havien condemnat per greus delictes fiscals, però aquell home era un ciutadà exemplar. Mai no havia ficat a la bústia d'un veí la propaganda de menjar xinès que li deixaven a ell.

Semblances

El fet de que aquell dirigent començara a trobar-se semblances amb alguns grans líders de la història, no va preocupar massa el poble. El que realment inquietava, era que un dia començara a trobar-se semblances amb si mateix.

Vèncer la tossuderia

A força d'ensopegar amb la mateixa pedra una vegada darrere l'altra, va aconseguir canviar d'idea. 

Lleig (II)

Era tan lleig aquell home, que qui li va fer la foto del carnet d'identitat, hagué d'esforçar-se molt per a empitjorar-lo.

Lleig

Era un home tan lleig, que no li feia justícia a la foto del carnet d'identitat. 

Consumidor exigent

En matèria d'alimentació, era un consumidor molt ben informat i exigent. Sempre anava molt amb compte de no comprar cap bossa de croquetes congelades que no foren casolanes.

L'aspirant. Relats Conjunts.

Esmorzar amb diamants, Blake Edwards, 1961

De tornada, duia una mesura de xurros i un got de xocolata que havia demanat en una paradeta que munten els diumenges a l'esplanada. Per tal de llevar-se la desagradable sequedat de la boca, ja havia començat a esmorzar pel carrer sense esperar a arribar a casa. Pel camí es va topar amb l'aparador d'una joieria i es va quedar mirant les joies, sobretot les que duien diamants —no apuntava baix aquesta xoni renegada—. De sobte es va fixar en la seua pròpia imatge reflectida en el cristall. Tenia bon aspecte. Ningú haguera dit que havia estat ballant tota la nit. Sense dubte els tripis que li havia passat un amic eren realment bons. Ni tan sols s'havia despentinat. Però aquella musiqueta de violins que se li havia clavat al cap... Va jurar que no tornaria a anar a Vivaldi's —el pafeto de moda on es feia música clàssica en viu—, per molt que fos, aquest local, l'últim entre la gent pija de Nova York. 

De bona casa

Tot i haver-hi proves molt contundents en contra, totes pecaven de inconsistència, ja que el sospitós era de casa bona i posava cara d'angelet.

Questió de prioritats

L'acusat sempre havia confiat cegament en la justícia. Per això, quan el jutge el va absoldre dels gravíssims càrrecs per haver causat aquell desastre ecològic, es va sentir, com era d'esperar, molt gratament decebut.

El llindar de la memòria

La nit anterior, tampoc hi havia hagut res per a sopar, però tenia tan mala memòria que no se'n recordava. 

Les carreres

Crec no vaig fer bé ahir, emportant-me el xiquet a veure les carreres al circuit, va quedar tan bocabadat que des d'aleshores no vol parlar més que de motos.

Pluralitat

En pro de la diversitat i amb urgència hagué d'intervenir aquell govern en veure que la televisió pública havia començat a dir veritats. Discriminant la mentida, estava deixant de ser plural.

Prova de vida

Ja quasi havia aconseguit completar tot el llarg procés necessari per a traure el bitllet de la màquina expenedora, quan li va sortir un captcha molt complicat i va acabar perdent el tramvia.

Detestable

Era un governant tan detestable, que al facebook només li fotien peticions d'enemistat. 

Immigració

Tots els matins quan es llevava, no massa d'hora, s'asseia a la porta de sa casa i s'hi passava tot el dia sense fer res. A casa tot per fer, i ell amb la seua vana esperança de que vinguera algú de fora a llevar-li la faena.

Sense ajuda

Trigava tant d'arribar la policia, que hagué de matar-lo ell mateix.

La pregunta

Després de tota una vida de servei i dedicació, va voler saber com la societat valorava la seua tasca. Per allò, va organitzar una enquesta entre els seus conciutadans, especialment els familiars, els amics i els veïns. El resultat no va poder ser més decoratjador, la majoria havia marcat la casella de "No sap/No contesta". 

 

Dia de difunts

L'última casualitat de la seua vida, va ser morir precisament el dia de difunts. A l'altre món es va trobar amb una jornada de festa i celebracions, festejaments en els que no va voler participar, molt respectuós amb el dol de les persones que el vetllaven.