Pors nocturnes

Com que no em parava bé a la meua edat i amb ajuda psicològica, vaig aconseguir superar la por nocturna que patia. Molt il·lusionat, m'enduguí un bon desengany en mirar sota el llit. No hi havia cap monstre.

La penitència

El capellà em diguè que els antics havien prescrit i que la majoria dels recents ni tan sols eren pecat, ja que en caure en desús els havien descatalogat. Jo preocupat per la meua salvació i ja veus, dues avemaries i tot arreglat.

Desequilibris

La millor manera d'amagar la misèria d'un país és calcular la seua renda per capita.

Oblit

No ho reconeixien, però aquelles claus eren molt despistades, s'havien tornat a deixar l'amo fora de casa.

Sense consentiment

En l'enterrament d'un conegut, digué que no tornaria mai al cementiri, no fos cas que la mort prenguera nota d'ell. En certa manera, home de paraula com era, ho va complir. Perquè el dia que hi tornà, segurament l'hi portaren enganyat, sempre és més fàcil enganyar els difunts que convèncer-los.

Promeses

Va perdre la memòria, aquell president, quan eixí del càrrec. Els que vingueren després, més espavilats, la perderen tot just hi entraren.

Impunitat

El condemnaren a cadena perpètua, però se'n va sortir de rosetes, tenia mala salut i es va morir a mitja condemna.

Microconte inspirat ací.

Daltabaix

És d'admirar el bon aspecte que tinc. Han passat anys, és veritat, no hi ha més que veure la gent al meu voltant, els amics, els companys, els veïns... com han envellit. Però jo estic com quan tenia trenta anys. No sé com ho faig i està lleig que ho diga, però a la vista està, no es pot dissimular. Eh!, que jo em cuide... faig esport, alimentació sana, vestisc a la moda, cabells sempre ben tallats; això i, per què no dir-ho, un bon xassís que té un, què vols que li faça. En fi, el que es diu, un xaval. Mira, ja està ací l'autobús... Collons!, sí que ve ple hui... Veus?, el que jo deia, acabe de pujar-hi, i aquella noia ja m'està mirant... Escolte senyor, vol seure?

La por

Aquell dia tot va acabar, les esbroncades, els insults, les humiliacions, les pallisses i sobretot, vint anys de desamor i desil·lusió. Un remenat de bolets per a sopar, el seu plat preferit. Qui anava a pensar que en la cistella, n'hi hauria algun de verinós. Ningú sospitaria de la intencionalitat d'una dona que no havia fet una altra cosa en la seua vida que estimar i cuidar del seu marit, però que de bolets, no entenia un borrall. Però, una vegada més, la por anava en contra seua. La por a que aquell menjar no estiguera al seu gust —si ja ho deia ma mare: la teua dona no té traça per a la cuina—, i acabara estampant-li'l a la cara, va fer que aquesta desgraciada no s'estiguera de tastar-lo per veure si estava bé de sal.

Les dades

Les últimes estadístiques revelaven unes dades econòmiques descoratjadores. Una vegada més l'únic que millorava era les tendències.

Aliats

En plena contesa entre aquells dos països, encara no sabien a qui ajudarien, no havien decidit qui seria l'enemic.

Eixint del forat

L'enterrador insistia, estàs ressuscitant! Però ell no s'ho creia, els cucs se li estaven menjant el fetge.