Guasaps de cap d'any

S'estaven posant tan pesats, aquella nit, enviant-se guasaps de bons desitjos, que el vell any perdé la paciència i se n'anà a la primera campanada.

Superació

Sortí de casa amb un optimisme gens habitual en ell. Per primera vegada en la seua vida se sentia un home segur de si mateix. Sabia que a partir d'aleshores res impediria realitzar els seus projectes. I no era per a menys, aquell matí, havia aconseguit tornar a plegar pels mateixos plecs el prospecte d'un medicament.

Valoració de riscos

Era molt desconfiat. Així que s'assabentà de que el seu banc estava en la llista dels rescatats, decidí que aquella entitat ja no era de la seua confiança. Arreplegà els cartons i se n'anà a dormir a un altre caixer.

Mort prematura. Relats Conjunts.

Pieter Brueghel, 1565, Caçadors a la neu

Fa molt de fred. Ha perdut molta sang i el seu organisme ja no pot mantenir la temperatura vital. L'animal estenallat sobre la neu, atemorit i tremolós espera el final.

Aportació a la proposta de Relats Conjunts.

Loteria de Nadal. El major premi és compartir-lo

Li va tocar la grossa de nadal i li digueren que el més bonic seria compartir. S'ho pensà un instant i contestà que sí, però que ja ho compartiria al facebook.

Mesures urgents

Aquell govern s'afanyava a informar al ciutadà de com s'havien de resintonitzar els canals de televisió, ja que la recuperació econòmica no estava arribant a totes les llars del país.

Evolució nadalenca

Al principi va ser el banc que va deixar de donar-nos el calendari. Després, com que els beneficis s'havien reduït, l'empresa va suprimir el dinar de nadal i el pernil. Més tard, a conseqüència d'haver-nos abaixat el sou, ens quedàrem sense torrons i cava. I enguany, per si fora poc, ens diu el govern que haurem de passar el nadal sense crisi, tot són desgràcies.

Promesa complida

Sempre prometien la igualtat si guanyaven les eleccions i a la seua manera sempre ho complien. Les coses mai no canviaven.

La desvergonya del poder

Que m'estigues sodomitzant no és el que més em dol. El que més mal em fa és que a més, ho vages contant.

Mai el poder havia arribat tan lluny. No només trepitjava els drets dels ciutadans, sinó que ara insolentment, li hi donava carta de naturalesa.

Contrastos

El dia no ha anat gens malament. A la nau industrial on fan les nits, tots riuen contents asseguts al voltant de la foguera. Hui han aconseguit unes bones bosses d'aliments entre el rebuig del lidel i fins i tot, s'han fet amb uns quants tetrabrics de vi que van passant-se d'uns a altres. Algú comenta que la vida de vegades s'estova una mica.

En contrast, per a tothom la jornada no ha sigut tan benèvola. Abans de cremar-se, es pot llegir el titular de la plana d'un dels diaris que van llançant al foc, "Dia negre a la borsa. L'IBEX 35 torna a nivells per sota els 10800 punts".  

Reincident

—Mama, he perdut la nena, he perdut la nena! —El xiquet cridava mentre sa mare, desesperada en no poder creuar el carrer fins que deixaren de passar cotxes, no entenia o no volia entendre el que escoltava.

Als anys seixanta, els xiquets podien jugar al carrer, anar a fer algun encàrrec dels pares i també, anar a escola sols, sense cap perill. Només calia cuidar-se dels cotxes, que eren molt pocs als barris obrers de la perifèria. Per això, la mare acompanyava els dos fills i els ajudava a creuar la carretera—com en deien—, únic carrer amb trànsit que separava sense cap pas per a vianants, les dues zones segures entre casa i el col·legi. Encomanant al major, que amb sis anys ja li semblava prou responsable, mirar per la seua germaneta.

Aquella vesprada, en eixir de l'escola, el xiquet va tindre una idea:

—Jugarem a una cosa. Ves tu per ací i jo aniré per allà, rodejarem les cases i ens trobarem a l'altre cantó. Veuràs que divertit.

La xiqueta no va entendre ben bé el pla i es va perdre. Per sort, en aquells anys tothom es coneixia i una dona que la va reconéixer, la va acompanyar fins a sa casa.

Han passat molts anys i ara, després de haver hagut d'enterrar-la prematurament, dubta en si haver-la portat a l'hospital aquell matí fou l'única cosa que podia fer per salvar-la. S'imagina els pares que, des del més enllà, diuen:

Ai!, Joanet. Has tornat a perdre la nena.  

Formalitat

Quan li preguntaren a aquell home corrent, què feia en la seua vida per tal de superar-se i destacar en la societat, respongué: Per qui em prenen? Jo sóc un no ningú seriós.