Llei de segona oportunitat

Com que no havia pogut enriquir molt els bancs per haver-se arruïnat prompte, era de justícia que el govern d'aquell país, sempre sensible amb els pobres, li donara una segona oportunitat d'aconseguir-ho.

El soparot

Aquell clar matí de 12 de setembre, quan despertà, veient que el seu petit país romania lliure, s'adonà de que tot no havia sigut més que el malson d'una mala nit. Collons Pepeta!, que malament em van pegar els caragols. 

Participació en la convocatòria de Blog-Via per la Independència.

25 d'Abril

I quan despertà aquell dia, el botifler encara hi era.

Jocs de banquers

Amb això que diu la gent de que si el banc juga amb els nostres diners, jo no estic d'acord. Conec la vida que duen el banquers i estic segur de que no juguen amb els meus diners, amb els vint-i-cinc euros del meu compte s'avorririen. 

A traïció

Es passà tota la vida mirant per la seua mala salut, sense saber que al final, la mala salut, malagraïda, acabaria matant-lo.

Relats Conjunts. L'avís.

Jo, aquestes coses tan modernes no les entenc. Abans teníem més respecte pels pares. Si havíem de donar-los un avís, els enviàvem una coloma missatgera encara que ens costara diners. Com han canviat els costums, si Tutankamon aixecara el cap i vera açò. La meua filla m'acaba d'enviar un pedratsapp d'eixos, tot ple de dibuixets, i no sé si vol dir que ve a dinar o que no.

Participació en Relats Conjunts.

Especulacions

Mentre esperava a la cantonada, aquell home no parava d'escopir. Escopia i després xafava l'escopinyada. Ho feia com qui per evitar un incendi, xafa una punta de cigarret. Potser no volia provocar una inundació. Però això no és més que una mera conjectura.

Per la força...

…i sense contemplació obligaren a eixir de la crisi a aquella família que vivia clandestinament en el llindar de la pobresa. El règim de llibertats tornava a estar en perill.

Fora de lloc

Que ous tenen aquests del Cel! El llibre ho deia deia ben claret, en l'altre barri totes les coses van millor. I ara m'envien cap a Austràlia. Sempre he d'estar desubicat, és el meu destí. En vida, un pirata sense barco i ara, un fantasma sense castell.

Joc de lletres de Jo mateixa.