dijous, 6 de setembre del 2012

Les peces del trencaclosques

Els agradava fer vida a la taula camilla de la saleta d'estar: dinar, sopar, veure la tele, llegir i sobretot construir un trencaclosques de tantes peces que no hi havia manera d'acabar-lo. Totes les vesprades es posaven a la faena, però tot just en tenien feta una tercera part, havien de desfer-lo i desar les peces a la capsa per tal de parar la taula pel sopar, hem de donar-nos més aire Amparito o no l'acabarem mai.

N. del a. - La idea l'he treta del relat Puzle de la Sílvia que en té per a repartir.

10 comentaris:

  1. Bé, el seu era més tràgic, però aquest té el teu puntet habitual, que també està bé.

    ResponElimina
  2. Puzzle estil Penélope... fent i desfent...

    ResponElimina
  3. Posar-se roba, embrutar-la, rentar-la, posar-se-la un altre cop, fins i tot perdre'n alguna peça. El puzle de la vida quotidiana.

    ResponElimina
  4. Doncs mira... no sé... crec que el dia que aconsegueixin acabar-lo (al final ho aconseguiran), potser després enyoraran fer aquell mateix puzzle... i, qui sap, a lo millor el seguiran desfent i fent pels anys dels anys :-))

    ResponElimina
  5. i la idea de fer-lo sobre un cartró.....

    ResponElimina
  6. M'agrada molt, Jp. És la idea de fer-se i desfer-se eternament, com la vida i l'amor. Me'ls imagino entusiasmats amb aquest projecte comú que mai s'acaba. Jo d'ells, però, el faria al soterrani :)

    ResponElimina
  7. Llàstima que en la juguesca inicial havien dit que no tornarien a fer l'amor fins que poguessin estar amb el contacte a la pell del puzle acabat.

    ResponElimina
  8. També podrien comprar un camilla només pels puzles, però qui sap si ja perdria tot el seu encant...
    Mil i una història envoltant una camilla, aisss Senyor que ve el fred!!

    Aferradeta i bona tarda.

    ResponElimina
  9. mai he sigut de trencaclosques, un cop els meus pares em van regalar un de 1500 peces i mai no vaig posar res més que les peces del voltant...

    ResponElimina