Tots, quan érem menuts hem jugat alguna vegada a papàs i mamàs. Els més majors del grupet de xiquets hi feien de pares i els més xicotets de fills. Si no hi havia xiquets per a fer de fills no s'hi podia jugar perquè aleshores els fills s'havien de demanar a la cigonya i això solament ho podien fer els adults.
Ara és diferent. Des que es va inventar allò de la llavoreta, ja no cal cridar la cigonya si
una xiqueta i un xiquet de deu anys volen jugar a aquest joc.
La veritat és que mai no em va semblar un joc divertit. Clar, faltava la llavoreta.
Jo odiava jugar a papàs i mamàs... la veritat és que sempre eren elles les que ens volien empènyer a jugar això... serà que ja de ben menuts tenim certa tendència a la pol·linització dispersa... clar que algun xiquet sembla que pateix d'un excés malaltís d'aquesta dèria.
ResponEliminaA mi m'agradava més jugar als metges... i encara m'agrada.
ResponEliminaJo prefereixo també el ram de la medicina!
ResponEliminaSobretot la modalitat infermeres i malalts.
ResponEliminaMr. Missis, el que elles ens empenyen on volen es llei de vida.
ResponElimina