Una noticia molt especial

Hui, Nit de Nadal de 2010, a les 12'40 del migdia, a l'Hospital de Manises ha nascut, sense massa pressa, un xiquet que es diu Sergio.

Què té d'especial aquesta noticia? Doncs que en Sergio és un nou nebodet meu i la seua vinguda al món trenca tot un seguit de coses dolentes que li han ocorregut a la meua família en els darrers anys.


Bon Nadal a tothom!

Qüestió de prioritats

No entenc gens de rendibilitats, ni puc fer-me una idea del impacte econòmic que pot tindre la construcció d'unes infraestructures com les línies ferroviàries de l'AVE -la connexió de València amb Madrid ha suposat un cost de 66.000 milions d'euros als que s'ha d'afegir uns 23 milions per cada tren-, però supose que els que s'encarreguen d'aquestes coses fent tots el càlculs adients, arribaren a la conclusió que n'era una cosa necessària i beneficiosa.

No posaré en dubte que tindre un AVE per poder anar a Madrid en 95 minuts estiga molt bé, però ens ho podem permetre? Si a canvi hem de tindre unes línies de rodalies i de mitja distància deficients, l'únic que veig és que s'han posat els diners de molts al servei d'uns pocs.

No voldria fer demagògia, però que algú m'explique, per exemple, per què una persona que visca a València i que treballe a Oriola, a més de no poder tornar a casa només els caps de setmana, haja de prendre el tren els diumenges a les 4 de la vesprada per poder estar els dilluns a les 9 a la faena, ja que l'únic tren que hi ha per el matí n'ix a les 7'18 per arribar-hi a les 10.

Ja sé que no es pot acontentar a tothom, però això de l'AVE, per a mi, és com començar la casa per la teulada.

Virus d'alts vols

És curiosa la capacitat que tenen els organismes microscòpics de mutar, és a dir, de canviar les seues característiques. Tots els anys ens informen de la conveniència de vacunar-se contra malalties com ara la grip, per la facilitat que en té el virus causant, de canviar, diguem-ne, el seu vestit i fer que les vacunes de l'any anterior no hi serveixen.

Doncs bé, enguany aquesta mutació ha sigut molt més cridanera encara. El virus de la grip al mutar s'ha convertit en un virus pijo. Aquest virus no es fica en qualsevol cos, rebutjarà persones sense sostre, aturats, mileuristes, fins i tot aquells que el seu sou no arribe als 200.000 euros anuals.

Les autoritats mèdiques després de descobrir, aïllar i estudiar el virus, n'han establert el grup de risc i atenent a tot això, han anomenat la malaltia que produeix, grip del controlador aeri. També s'ha observat que el virus se sol manifestar en dates clau, com ara eixides de vacances, ponts llargs, etc.

Amb la arribada del pont de la Puríssima-Constitució, la grip del controlador s'ha mostrat amb tota la seua virulència, afectant molts controladors que no han pogut anar a la feina, la qual cosa ha fet que s' haja hagut de tancar diversos aeroports espanyols.

Si vosté no és controlador, com m'imagine, no s'espante, no s'ha de vacunar. No vaja al centre de salut ni a cap servei d'urgències d'un hospital, perquè no va a agafar aquesta grip. Això sí, si s'havia organitzat un viatge per a aquest pont i ha d'agafar un avió, més val que es prenga una bona dosi de Valium.

Qui mana ací?

Hui ens hem assabentat, gràcies a les filtracions publicades per WikiLeaks, que l'ambaixador dels Estats Units es va trobar amb el fiscal general de l'estat entre d'altres autoritats polítiques espanyoles, per tal que la causa oberta per la mort en Bagdad del càmera José Couso per trets dels soldats americans, no continuara endavant. L'Audiència Nacional va arxivar el cas, afortunadament el Tribunal Suprem va ordenar a aquesta, tornar-lo a obrir.

Ací tenim un altre exemple de govern submís que fins i tot, no dubta de anar en contra dels interessos dels ciutadans del seu propi país, si així s'ho demana l'americà.

No importa qui guanye les eleccions a Espanya, el PP, el PSOE, qui siga, sempre sempre hi mana el mateix.

Les noves llepolies

La Guàrdia Civil ha detingut un jove de dinou anys per haver venut a un xiquet de huit anys dues pedres de hachís per 15 euros. Després de ser posat a disposició judicial, aquest fill de puta a sigut posat en llibertat.

Decisions judicials com aquestes no em sorprenen. Sembla que els delictes contra la salut dels menuts són menys greus que un pare li fota una bufetada al seu fill per fer una malifeta, perquè a aquest "maltractador" li poden caure tres mesos de presó, per posar-ne un exemple.

El sorprenent és que un xiquet d'aquesta edat, duga eixa quantitat de diners damunt i sobretot que vulga comprar el que per a ell no deuria ser més que un tros d'una merda de gos.

Qui està darrere de tot això?

A la taula i al llit al primer crit

Hui em sent bé. Encara no m'havia alçat del llit, esgotant els cinc minutets que em demane i concedisc tots els matins quan sona el despertador i que aprofite per a la recerca de noves postures, que he escoltat una notícia que m'ha omplert de goig i alegria. Torne a confiar en la classe política.

Arrere queden els foscos dies de neguit i tristor en que govern i oposició no s'entenien, mentre el poble anava com cagalló per la sèquia de la crisi.

Els polítics, ahir van demostrar que quan volen, són capaços de posar-se a treballar i guanyar-se el sou. En les Corts Valencianes n'hem tingut un exemple.

Com deia, ahir a les Corts es va firmar una esmena als pressupostos de 2011 per la que s'aprova un subsidi d'atur per a aquells diputats que perden l'escó (cal dir que l'any que ve hi ha eleccions). Aquesta esmena la van firmar tots els grups parlamentaris sense excepció.

Quan es tracta de legislar per a millorar la vida dels valencians, ningú s'hi posa d'acord. Però quan els dinerets de les seues senyories són l'assumpte del debat, la cosa canvia.

Aneu amb compte amb l'estalvi

Les associacions de consumidors a instància de les cadenes d'alimentació aconsellen avançar les compres de nadal per tal de aconseguir millors preus (en diuen) i així estalviar-hi.

D'aquesta manera tenim, a dos mesos de les festes nadalenques, les prestatgeries dels hipermercats plenes de torrons, botelles de cava i marisc congelat.

Sota el pretext de l'estalvi anem al supermercat per endur-nos tot quant càpiga al maleter del cotxe, perquè ja se sap, quant més comprarem més estalviarem.

I ara et trobes a casa amb el rebost a vessar de torró i cava, el congelador ple de llagostins i que, malgrat el que dius, que estàs fins als collons del senyor de la panxa i la campaneta, les nadales i tot això, portes l'esperit de nadal ficat a dins. Com que tot en la vida, si ho vols fer bé, necessita entrenament, comences a fer una mena de preparació del cos per a les festes, fotent-te tot el que havies comprat i engreixant tres o quatre quilos abans del sorteig de la loteria.

Algú pot fer res?

¡Qué bien que me queda todo lo que me pongo!

Joc de xiquets

Tots, quan érem menuts hem jugat alguna vegada a papàs i mamàs. Els més majors del grupet de xiquets hi feien de pares i els més xicotets de fills. Si no hi havia xiquets per a fer de fills no s'hi podia jugar perquè aleshores els fills s'havien de demanar a la cigonya i això solament ho podien fer els adults.

Ara és diferent. Des que es va inventar allò de la llavoreta, ja no cal cridar la cigonya si una xiqueta i un xiquet de deu anys volen jugar a aquest joc.

La veritat és que mai no em va semblar un joc divertit. Clar, faltava la llavoreta.

Curiosa proposta

La Conferència Episcopal Britànica ha proposat disfressar-se de sant i no de dimoni, per a celebrar el dia de Tots Sants. Aquesta proposta l'ha feta recordant que és de bon cristià pagar-se un mateix la seua disfressa.

No vull ser rei

Ahir al vespre, quan tornava a casa, anava cavil·lant com faria tots aquets pagaments que tenim tots els dies u que fan que t'arribe el final de mes el dia deu.

A la ràdio estaven donant la noticia de que s'havien presentat els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2011. La locutora va dir que l'assignació per a la Casa Reial, l'havien retallada en un 5,2% i que això suposava uns 470.000 euros. Quina animalà.

Aleshores vaig pensar que no sé perquè cavil·le tant i em preocupe tant per mi, si encara hi ha gent més fotuda que jo.

Quan siga gran no vull ser rei.

Cos desagraït

Des de fa temps estic veient que el meu cos i jo no ens entenem.

Jo crec que no deu tindre cap queixa de mi. No fume en llocs públics ni de privats, no bec per damunt dels nivells permesos, menge peix amb omega-3, cinc peces de fruita i de verdura diàries, prenc iogurts amb bifidus per allò de la regularitat, faig exercici físic, no massa eh!

A canvi ell, què fa per mi?. M’han fet una anàlisi de sang i m’hi ha eixit colesterol. Del llit m’alce cansat i de mala llet. La darrera vegada que vaig renovar el carnet de conduir em digueren que havia perdut oïda. La vista la tinc més cansada que jo. Cada vegada necessite més imaginació per a poder pentinar-me. De l’esquena, no en parlem.

Ara tinc una bàscula de bany d’aquestes que et diuen els percentatges de greixos, de líquids, de músculs, d’ossos, etc… Resultat: la cosa està molt malament, no hi ha cap d’aquests valors que no siga dolent.

Preguntes:

- Què ha passat? O què està passant?

- Per què ha fet tan mal ús de tot el que li he donat al llarg de tots aquests anys?

- Què més vol aquest cos desagraït?

- Per què m’acaba de vindre al cap la paraula Estat?

Que cabr...!

Tot treballador, en algun moment de la seua vida laboral ha tingut alguna cosa que demanar als seus caps: un augment de sou, un canvi d'horari, un permís, etc.

Que es facen peticions és normal, que es concedisquen no ho és tant, però que no hi haja ningú a qui fer-les o millor dit, que sí que n'hi haja però que s'amague, és la repanoja (per no escriure allò que estic pensant). Doncs això últim és el que t'ocorrerà si ets un mestre d'escola de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, vols demanar alguna cosa i vas a la Direcció General de Personal sense tenir-hi un amic que t'hi fique a dins.

Un conserge que compleix molt bé les ordres que li han donades, te tallarà el pas i no passaràs de la porta, on et diran que demanes per escrit una audiència i que t'escoltaran si ho estimen convenient.