—¿Es el enemigo?.. Oiga, ¿ustedes podrían para la protesta un momento?... que si ¿pueden parar la protesta un momento?... Ahora sí le escucho... Le quería preguntar una cosa... no... ¿ustedes van a manifestarse mañana?... ¿a qué hora?... entonces, ¿cuándo?... ¿el domingo?... pero, ¿a que hora?... a las diez estamos todos acostaos... y ¿no podrían manifestarse por la tarde?, después del futbol... y ¿van a ir muchos?... ¡ala, que bestias!, no sé si habrá mamporros para tantos... bueno, nosotros iremos repartiendo y si alguno no recibe que lo diga...
Com en tantes altres situacions, més val prendre-s'ho en conya, com fas tu (molt ben recreat, per cert). Però saps què em preocupa? Que darrerament ens hem de prendre massa coses a conya, em temo.
ResponEliminaEts molt bo parodiant al Gila. T'ha quedat superbé! :) més val riure que plorar...
Eliminaquina vergonya!
ResponEliminaBona paròdia! val més riure que plorar....la situació però ...és per plorar
ResponEliminaSense paraules. I cabrejat. Encara més.
ResponEliminaDoncs jo crec que primer riuré, la paròdia s'ho val, i després ploraré...
ResponEliminaEn Gila també s'hi hauria apuntat! No crec pas que s'emprenyi amb tu, però segur que estaria, també, ben emprenyat i avergonyit de la situació!
ResponElimina