Aquesta és la meua participació al 243è Joc Literari d'en Jesús M. Tibau.
11 d'Abril de 2012
Benvolgut diari:
Benvolgut diari:
Hui ha estat un dia dur, molt dur. Tot just m'he llevat i ja han començat els problemes. A meitat de la dutxa, s'ha acabat la bombona de butà. Quan m'estava preparant el desdejuni, m'han cridat per telèfon, m'he descurat i se m'han cremat les torrades. Anit, em vaig deixar els llums del cotxe encesos i me l'he trobat sense bateria. He hagut de cridar a l'assegurança perquè m'enviaren una grua i m'he assabentat que m'havien donat de baixa per falta de pagament. He pres el metro per anar a la feina i ha pujat l'acordionista. En arribar a la feina m'ha cridat el cap al seu despatx per dir-me que era un dels afectats per l'ERO que havien presentat. Quan he tornat a casa m'he trobat l'ascensor espatllat i he hagut de pujar els dotze pisos a peu. I per arredonir el dia, no hi havia cervesa fresca a la nevera. Per no escoltar la matraca que em donaven dona, fills i amics dient-me que ja no em parava bé, ahir vaig abandonar el xumet penjat en una tanca. Si no vaig ara mateix a recuperar-lo em posaré a plorar, i jo ja sóc gran per a això.
Últimament es veu que està molt de moda abandonar xumets a les tanques, vigila no et confonguis :)
ResponEliminaÉs que trobar-se l'acordionista pot provocar tota mena de danys col·laterals... Que vagi a cercar el xumet i l'erosioni de tant succionar-lo.
ResponEliminaEm sembla que per més que xumi no aconseguirà res de res... D'altres ja li n'han tret tot el suc.
ResponEliminaEm solidaritze totalment. A mi em va costar moltíssim deixar-lo; de fet, sense l'ajuda del magnífic "Deixar de xumar és fàcil", de la doctora Maggie Simpson, crec que no ho hauria aconseguit...
ResponEliminaM'he pres la llibertat de triar-te com un dels meus blogs preferits (pots fer una ullada al meu): amb els temps que corren, cada somriure val el seu pes en or. Salut!
Boníssim conte, Jp, m'encanta com sempre i em fas somriure com sempre.
ResponEliminaMolt depriment tot plegat! A vegades necessitem un xumet metafòric.
ResponEliminajo sempre porto un xumet de recanvi a la butxaca per si de cas, ho vaig tenir clar el dia que també el vaig descuidar
ResponEliminaBona participació.
ResponEliminaOstres, què és bo, JOTAPÉ!! Me l'havia perdut!!... Quina sort que l'he recuperat! (com tu el xumet... va ves a buscar-lo)
ResponEliminamoltes gràcies per participar!
ResponEliminaM'has fet riure!! A mi la "pipa" me la feien donar als Reis aquells que diuen que vénen de l'Orient, però no ho vaig veure massa clar, i la vaig entregar als gegants de la ciutat! Bon cap de setmana!
ResponEliminaUna vegada vam haver de tornar a casa perquè ens el vam descuidar. Sort que érem a 5 km, que si no...
ResponElimina