Jo no he fet res

—Els ho torne a dir, senyors agents. No he tingut res a veure amb la mort del director de la sucursal, ni tan sols l'he tocat. Quan ha escoltat el que havia anat a demanar-li, ha començat a riure, s'ha empassat la cigarreta electrònica que duia a la boca i s'ha ofegat.

Un guió coherent

Amb un gran talent com així ho van demostrar, els guionistes d'aquella tele-sèrie de gran èxit es van veure obligats a canviar-ne el guió. Contaven els avatars d'una monja perduda en una illa deserta des de feia més quaranta anys i clar, al setè mes d'embaràs de l'actriu la història començava a perdre certa coherència.

De verdures, vitamines i ajustos

“Aunque no nos gusten, debemos tomarnos las verduras. Porque solo así tendremos las vitaminas suficientes para crecer”. D'aquesta manera tan didàctica com si es tractara de xiquets, explicava el conseller d'economia Máximo Buch la conveniència de tots els ajustos que està fent el govern, millor dit, que ens està fent el govern.

Seguint amb estil metafòric i deixant d'una banda els gustos alimentaris de casdascun -a mi particularment m'agraden molt les verdures- hauriem de dir-li al conseller, que al País Valencià ja duem una bona temporada menjant només que verdures, sense experimentar cap creixement. S'han malbaratat molts diners públics, que haurien d'haver-se destinats a una alimentació més equilibrada i més universal, en grans compres de marisc, i del car, per al gaudi d'uns quants que ara volen fer-nos creure que no han tingut res a veure amb aquesta disbauxa.

No es preocupe senyor conseller, una vegada més, els valencians farem de la necessitat virtut i presumirem de la nostra particular dieta mediterrània.

I ara volia fer una reflexió. Com que, segons sembla, estarem una altra bona temporada amb aquesta dieta i veient la proliferació  de verduleries em faig la següent pregunta: no seran els polítics i els bancs de totes totes innocents i els paquis els vertaders culpables de la crisi?

25 d'abril

Després que va sotmetre tot el país i va tractar els hòmens amb gran crueltat, pensà que era l'hora d'augmentar el poder de la seua corona i sense tardança promulgà el Decret de Nova Planta, pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga i ens va prohibir que parlàrem la llengua d'ací. 

Primers efectes del copagament

ANUNCIS PER PARAULES

OCASIÓ. Per no poder mantindre-les, traspasse dues malalties amb bona evolució. Ideals per a converses de botiga i ascensor. Capces de pastilles quasi plenes de regal.

La impaciència

Amb el seu esperit d'entrega i vocació de servei viatjà a aquella terra llunyana, per tal d'engegar-hi un pla d'aprofitament òptim dels recursos a l'abast, que acabaria a mig termini, amb la fam d'aquella tribu. Els natius però, n'eren força impacients i el resultat tingué llums i ombres. En general hi quedaren satisfets, no així el malaurat missioner i un grupet de quatre o cinc escuracassoles que digueren que s'hi havien quedat amb gana.

Acte de contricció

—Lo siento mucho, me he equivocado,
no volverá a ocurrir.

Lliçons de llengua. Hui, paraules polisèmiques

Les paraules polisèmiques són aquelles de tenen la mateixa forma però diversos significats, per exemple:

Copagament. 1. Les coses que un dia vas dir que mai faries. 2. Les coses que fas una vegada has guanyat les eleccions.

Sembla una mica confús i en posaria un exemple per aclarir-ho, però ara mateix no m'acudeix cap.

Cada dia un verb. Hui: adonar-se.

Adonar-se. Adquirir coneixement d'una cosa, d'un fet, etc. Per posar-ne un exemple: "No digues res però crec que no s'han adonat de que encara no paguem per respirar".

-¡Cooooño! Es verdad, no había caido.
¡De Guindoooossss!, ven que diga una cosa.

Més supressió de serveis

Nova supressió de serveis al parlament. Per tal de reduir la despesa de personal, d'ara endavant els parlamentaris hauran de tocar-se els ous ells mateixos.

La bona sort

Malgrat ser divendres i tretze, Corea del Nord llança un coet de llarg abast i aconsegueix que no li caiga al damunt.

—Molt bé xiquets! Heu estat genials.
No us deia jo que duia poca gasolina?
Ja us agarraré jo, ja. Enginyers.

243è Joc Literari. Benvolgut diari...

Aquesta és la meua participació al 243è Joc Literari d'en Jesús M. Tibau.

11 d'Abril de 2012

Benvolgut diari:

Hui ha estat un dia dur, molt dur. Tot just m'he llevat i ja han començat els problemes. A meitat de la dutxa, s'ha acabat la bombona de butà. Quan m'estava preparant el desdejuni, m'han cridat per telèfon, m'he descurat i se m'han cremat les torrades. Anit, em vaig deixar els llums del cotxe encesos i me l'he trobat sense bateria. He hagut de cridar a l'assegurança perquè m'enviaren una grua i m'he assabentat que m'havien donat de baixa per falta de pagament. He pres el metro per anar a la feina  i ha pujat l'acordionista. En arribar a la feina m'ha cridat el cap al seu despatx per dir-me que era un dels afectats per l'ERO que havien presentat. Quan he tornat a casa m'he trobat l'ascensor espatllat i he hagut de pujar els dotze pisos a peu. I per arredonir el dia, no hi havia cervesa fresca a la nevera. Per no escoltar la matraca que em donaven dona, fills i amics dient-me que ja no em parava bé, ahir vaig abandonar el xumet penjat en una tanca. Si no vaig ara mateix a recuperar-lo em posaré a plorar, i jo ja sóc gran per a això.

El tercer ull

Aquest matí mentre desdejunava he llegit el següent titular: Nasa: tres "ojos" seguirán en el espacio.

Com que tenia una mica de pressa, no he pogut llegir la notícia sencera, però camí de la feina anava pensant en quina mena d'artefacte deixarien a l'espai amb tres ulls. Puc imaginar-me quelcom semblant a un coet o un satèl·lit amb dos ulls observant-nos, això no em preocupa, ja fa temps que ho fan. Però el tercer ull?... No serà l'ull en què estic pensant?... No serà l'ull del cul del coet? Això sí seria preocupant. Perquè si és així, quan comence a llançar-hi merda, a veure a qui li cau. Tal i com ens van les coses últimament, de segur que cau a casa nostra i això és el que ens faltava.

Lleugers canvis

L'altre dia vaig escoltar a la ràdio un anunci de Loterias que diu més o menys:

"La meua dona està enfadada i jo li pregunte què li passa. Ella respon...(es fa un silenci). Res. Doncs a això em dedique jo, al no-res més absolut, i a això et podràs dedicar tu si guanyes el gordo de la primitiva. Si somnies, loteries."

Si duguérem al cinema aquest missatge, hauríem de posar-lo en una pel·lícula pertanyent a la ciència-ficció o al cinema fantàstic que són dos gèneres que m'agraden. Tanmateix, m'agradaria més posar-lo més en una pel·lícula del gènere dramàtic i més concretament dins del moviment neorealista, però caldria fer uns lleugers canvis per tal de no enganyar els seguidors d'aquest gènere. La cosa quedaria més o menys així:

"La meua dona està enfadada i jo li pregunte què li passa. Ella respon...(es fa un silenci). Res. Doncs això és el que m'ha tocat mai a la loteria, el no-res més absolut, i això és el que te tocarà a tu amb tota probabilitat si jugues al gordo de la primitiva. Si somnies, desperta!"

Efectivitat demostrada

—Com t'isqué l'examen de l'oposició.
—Uf! Molt malament.
—Que no et prengueres les pastilles per a la memòria que et recomaní?
—Sí, clar que sí.
—Llavors, no van bé?
—I tant!, que van bé. Encara no he pogut oblidar la mala nota que hi traguí.

La fórmula miraculosa

Aquest comptable jubilat duia un temps treballant en una fórmula que relacionava diverses variables i que faria baixar espectacularment la prima de risc del deute. Quan va pensar que ja la tenia enllestida i per mediació d'un conegut, va aconseguir ser rebut pel ministre d'economia. El ministre, com que estava desesperat pel mal tracte que el mercat estava dispensant als últims bons emesos, va mostrar-se molt interessat per aquella fórmula miraculosa i es va impacientar per dur-la a la pràctica quan més prompte millor. Sense més tardança van preparar una emissió de bons aplicant-hi la fórmula i la prima de risc es va disparar de manera clamorosa, sense que ningú a hores d'ara, haja pogut explicar una pujada semblant estant la borsa tancada per ser dia festiu.

Fenòmens estranys

Fa un temps que passen coses molt rares a casa. A l'hora de eixir-ne, les claus, el mòbil o la cartera s'esfumen per aparéixer, després de buscar-los una bona estona, en un altre lloc. És un fenomen ben estrany el qual no té cap explicació raonable, ja que queda descartada la presència de fantasmes en ser la casa de nova construcció.

Mal consell

Agarrat al tros de fusta desprès de l'amura d'estribor per l'abordatge, aquell campió del món de motociclisme observava com s'enfonsava el vaixell per la proa. Fou aleshores quan se'n va adonar que havia seguit un mal consell. Els cascos de fibra de carboni són molt més resistents.

Punyetera cançó

No sé què passa, però des de divendres passat que tinc aquesta cançoneta clavada i no me la puc traure del damunt.

Lladres que entreu per Almansa

no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.

Governeu de lladrocini
i rapinyeu governant;
sou fartons de vida llarga
que mai voleu acabar.

El nostre plat cada dia
ens el torneu a llevar;
l'aparteu amb elegància
com si no tinguérem fam.

I amb rabosera elegància
ens heu forçat a oblidar
que si sentim buit el ventre
és per manca de menjar.

No s'ensenya en les escoles
com va esclafar un país,
perquè d'aquella sembrada
continuen collint fruits.

Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars
que fa tendra la memòria
i aclareix la veritat.

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.