L'altra nit vaig anar a veure un espectacle còmic que m'havien recomanat. Consistia en un home que eixia a l'escenari amb un gos. Aleshores algú del públic deia un personatge famós i el gos contava un acudit imitant la veu del famós. M'estranya molt que un gos se sàpiga els acudits de memòria, de segur que duia una xuleta amagada.
Ara que ho comentes, sí que és curiós, sí. Que un gos tingui memòria... umm... és sospitòs. Els peixos per exemple en tenen tres segons, de memòria! :-)
ResponEliminaEls gossos són llestos. M'atreviria a dir que més que algunes persones.
ResponEliminaAparentment ningú no dóna importància a que el gos fos tan bon imitador, no?
ResponEliminaEncara que portés una xuleta amagada,
ResponEliminaparlar i imitar al famós, telaaaaaa!!
Els meus cans mai han dit ni piu, això
si, memòria molta ;)
ha,ha,ha...
ResponEliminaSegur que es tractava d'un digne hereu de la genialitat del "Risitas". Inoblidable...
ResponEliminaI en quina llengua parlava??
ResponElimina