El dia que va morir, va anar tot molt ràpid. La seua ànima va anar a presentar-se davant Déu i va resultar que hi havia llista d'espera a causa de les vacances del personal que preparava els expedients dels nouvinguts. Impacient, va fer-hi una reclamació i li van oferir, excepcionalment, la possibilitat de tornar al món durant un mes a mode de pròrroga, cosa que va acceptar amb precipitació perquè no li agradaven gens les esperes.
Els seus fills, impacients com el pare, amb les presses per anar-se'n de vacances havien convençut el metge per a que canviara la data de la defunció i el van incinerar el mateix dia. El fill més maldestre de tots es va a encarregar de les cendres i se les va endur a casa. Sense pensar gaire on ho feia, va deixar l'urna al damunt d'un relleix estret i el gat que sempre anava enredant, la va llançar al terra i es va trencar. Sense contemplacions, va arreplegar les cendres amb una aspiradora, justament en el instant en què ànima i matèria del difunt tornaven a ajuntar-se.
:) Llàstima que diumenge, avui, no et pugui conéixer...
ResponEliminaPetons!
M'he fixat en l'expressió del títol... nosaltres per aquí també la diem però amb de "de mal borràs"
ResponEliminaA aquest pobre home, real ment tot li anava de mal borràs. Què deu passar dins del'aspirador en aquest moment final? Mare meva! :)
Ja és mala sort. Tenir una pròrroga i uns fills sapastres sembla ser que no és compatible.
ResponEliminaVa tornar al món amb força revolucions i amb aires nous, jejjeje
ResponEliminaUns bessets!
Això si que deu ser estar fet pols.....
ResponEliminaMare meva! l'aspiradora...
ResponEliminaaires nous je,je, però a més "super" contaminats. No deuria pas morir d'una insuficiència respiratòria oi?
I ara que li passarà, pobre? Apareixerà "DINS" l'aspiradora? :-)))
ResponEliminaL'inefable interior de l'aspiradora...
ResponEliminaes convertirà en aspiradora??
ResponElimina