El dictamen

Per a les festes del poble havien anunciat l'espectacle d'una ballarina barbuda vinguda d'un país africà molt llunyà, que tenia la peculiaritat de que la barba li feia més d'un metre de llargària. Per la contornada corria el rumor de que tot plegat era un frau. Ja havien vist dones barbudes, al mateix poble hi havia la dona del taverner, però no passava de tractar-se d'uns quants pèls mal organitzats per la barbeta. 


L'alcalde que era molt suspicaç va escriure una carta a l'amo de la companyia en la qual li exigia proves de l'autenticitat de l'espectacle. Aquest li va contestar que no tenia cap inconvenient en que la dona barbuda fora examinada a l'arribada al poble, però degut a la seua confessió religiosa, la susdita només consentiria ser inspeccionada per dones. L'alcalde, de seguida va nomenar un equip d'avaluació format per tres dones, la boticària com a persona d'estudis, la seua dona com a representant de l'autoritat i la senyora Reme no se sap per què, però no es fa res si ella no n'és al mig.


L'examen es va fer al camerino de l'artista el dia designat. Sembla que no s'entenien parlant perquè la cosa va trigar més temps del previst. En acabat, les tres dones, satisfetes de la seua tasca, anaren a l'ajuntament a comunicar el dictamen. Quan l'alcalde els hi va preguntar, li van dir, "No seria just parlar-ne de frau, tot i que de cintura cap amunt tot és fals, de cintura cap avall tot és autèntic".