dimecres, 8 d’agost del 2012

La final

La mare mirava el fill que ja estava en posició, esperant el senyal d'eixida junt a la resta de nadadors. Hi havia moltes possibilitats de que guanyés una medalla, però se li encollia el cor pel patiment en no veure cap socorrista a la piscina.
a

11 comentaris:

  1. sa lluna8 d’ag. 2012, 11:38:00

    I és que les mares patim molt, però molt ehhh!

    Aferradeta amb ressaca...de son. ;)

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas8 d’ag. 2012, 11:49:00

    Com són les mares... aix!

    Hauria de dir com som... :)

    ResponElimina
  3. El porquet8 d’ag. 2012, 11:58:00

    Ah, doncs escolta, i amb raó... si no hi ha socorrista no es compleix la llei! Denúncia!

    ResponElimina
  4. cantireta8 d’ag. 2012, 12:10:00

    Aquesta mama...

    ResponElimina
  5. Assumpta8 d’ag. 2012, 13:43:00

    Homeeeeeeeeeeeeeee

    ResponElimina
  6. Elfreelang8 d’ag. 2012, 14:18:00

    però sabia nedar no?

    ResponElimina
  7. Ferran Porta8 d’ag. 2012, 14:40:00

    Un excés de confiança en son fill no el tenia, no...

    ResponElimina
  8. Sergi8 d’ag. 2012, 15:01:00

    Home, per força hi ha d'haver assistències sanitàries, no fotem! Però que no pateixi més que el petit Phelps ja s'espavila.

    ResponElimina
  9. Garbí248 d’ag. 2012, 17:54:00

    ja veig que la mama preveu un desvaneixament amb l'or del fill i no veu a ningu que la pugui socòrrer

    ResponElimina
  10. Anònim8 d’ag. 2012, 20:16:00

    les mares son les que més pateixen, i les més celebren els èxits. Com la del Phelps

    ResponElimina
  11. Núria Pujolàs9 d’ag. 2012, 16:35:00

    Jo també sóc de les patidores, de les que ploro veient "Polseres vermelles" i la meva filla em mira de reüll tot fotent-se'n. Un petó!

    ResponElimina