—Escolta, Nelo!, hauríem de dir-los alguna cosa, eh? —va dir la dona, tot entrant a la cuina una mica emprenyada, on el seu marit estava esmorzant i llegint la premsa.
—Què passa ara? —preguntà amb desgana sense deixar de llegir el diari.
—No res, que les xicones que han llogat el xalet del costat tenen el costum de prendre el sol a la piscina mig nues, i això no està bé.
—Mig nues? —va preguntar, ara més interessat—. Deixa-les dona, no passa res. Són joves i a més per ací no passa ningú.
—Doncs, a mi em sembla una poca vergonya.
—Res, dona, res. No sigues antiga! Saps que estic pensant? Que tens raó amb allò que vas dir de tallar la gespa. Ja saps que m'abelleix molt anar amb tu al mercat, però crec que serà millor que em quede a tallar-la. És curiós veure, d'ahir a hui, com ha crescut.
Quina bona peça el tal Nelo... i una mica ingènua la dona, val a dir.
ResponEliminaHehehe! Bona història! Els homes són tots uns interessats, ja està bé! I una no pot ni prendre el sol com vol al seu propi jardí, la veïna s'enfada i el veí aprofita!
ResponEliminaSi és que la vida és dura, escolta, i si un s'ha de sacrificar pel benestar de la família i tallar la gespa, doncs la talla i punt, que la família és el més important!
ResponEliminaels homes sempre tan sacrificats a les tasques domèstiques, som així, es el nostre caràcter natural...
ResponEliminaDONA DE NELO - No pateixis carinyo, la talla-gespa te la passo ara mateix jo pel cap... Au, deixa el diari, gandul i ves al mercat, que jo vaig a parlar amb les veïnes!!
ResponEliminaApa! I perquè no ha d'estar bé anar lliure de roba?? On s'és vist! Amb la calor que fa..... qualsevol es posa roba a sobre! :P
ResponEliminaLlàstima que no fossin xicots, els nous veïns, segurament li haguessin tallat la gespa encantats i ben fresquets!! ;)
ResponEliminaBona nit!
M'agrada la interpretació de l'Assumpta.
ResponEliminala dona és llesta i ha aconseguit que el Nel.lo tallés la gespa..jejejeje
ResponElimina