No li va demanar a la venedora que li embolicara el regal, ja que li agradava fer-ho el mateix. No volia donar cap pista envers el contingut del paquet i l'embolcall d'aquell magatzem n'era una dada reveladora. No se li passava cap detall a l'hora de regalar.
Aquella nit, després de deixar el paquet al lloc acostumat, es gità amb la mateixa il·lusió de quan era xiquet a la nit de reis.
A l'endemà, s'alçà molt d'hora i corrents, anà al saló. Allà estava, sota l'arbre de nadal, el paquet que desembolicà amb nerviosisme i malaptesa. Es va decebre molt en veure'n el contingut: vaja, un altra corbata... però a qui se l'acudeix?... que poc original... d'un temps ençà que no m'encerte cap regal. Apa!, demà la torne i m'agafe una altra cosa.
Que difícil és encertar un regal!!! Sempre ho he pensat, però ara veig que em quedava curta, molt curta!!! :) Bon dia, Jp!
ResponEliminauna mica tiquismiquis el paio....
ResponEliminaSi és que no es pot confiar en qualsevol això dels regals...
ResponEliminaD'això se'n diu tenir mala punteria...
ResponEliminaEspero que, al menys, es guardés el ticket de compra!
ResponEliminaQuina mala sort, pobre noi!!
Bona tarda!
Però el que compta és la intenció, no?
ResponEliminaHi ha alguna cosa que no sé explicar darrere d'aquest relat que m'ha mig entristit... Potser és que estic tova, avui. També és part de l'emoció del regal, que no l'encertin i l'hagis de canviar. Així era més creïble, fins i tot he pensat que s'ho feia expressament.
ResponEliminaBon relat, potser una mica trist. Hauria d'anar al sicoleg!
ResponEliminaQuè tendre!! Pobret... Els meus alumnes també tenen aquest punt, quan escriuen. I sempre ET RECOMANO ;)
ResponEliminaPetons amb torrons, xiquet.
Inspirat en Mr. Bean, oi? Ais... ;))
Elimina:*
Com fer trampes al solitari!
Eliminajo un cop em vaig enviar una postal! és clar que no és ben be el mateix oi?
ResponElimina