La moratòria

Feia uns dies que no es trobava bé i un matí li ho van comunicar, estava malalt. Li van dir que no era una malaltia d'evolució ràpida, que no es preocupara que tot s'arreglaria, que la societat li procuraria tot el necessari per a curar-se, la constitució l'emparava.

Com que passava el temps i no sanava, poc a poc la societat va anar canviant d'actitud vers ell. Un dia li van llevar el tractament, perquè deien que ja no podien suportar una despesa tan gran sense que s'hi veiés cap canvi positiu, és més, li van dir que si no sanava potser era perquè no hi posava prou d'interés. Sense tractament va morir en poc de temps.

Ell no va acceptar la condició de difunt i va demanar una moratòria que li la van denegar. Al poc va rebre una notificació per a que el seu esperit abandonés el cos a la major brevetat. Com era d'esperar va fer-ne cas omís, però no va servir de res, uns dies més tard es van presentar els de la funerària i se'l van endur per la força.