La situació sociopolítica d'aquell país tenia llums i ombres. Els polítics tenien el costum de cobrar en negre, a canvi i per compensar, hi havia uns ciutadans que tenien l'amabilitat de mantenir la seua nòmina en blanc.
PD. Després d'un idil·li de quinze dies amb la grip, ara s'ha fixat en un altre més jove i està a punt d'abandonar-me.
La vida, però, no sempre és en blanc i negre. Acostuma a ser d'un gris tediós...
ResponEliminaEsperem que la llum prevalgui sobre les ombres, fins aniquilar-les!
ResponEliminaDeixala partir, no saps quin bé et farà!! :)
Salut, nin!
Bessets.
Hahahaha el post és molt bo... però la postdata és genial :-DDD
ResponEliminaHas tornat en plena forma eh, Jp? M'alegro de "veure't"
ResponEliminaSembla que els grisos, i els seus matisos, ja no estan de moda. Cuida't home!
ResponEliminaLes grips trenquen moltes parelles, pel mal humor que generen. És qüestió de saber veure els clarobscurs...
ResponEliminaSi que ha durat el vostre idil·li, però si s'ha acabat s'ha acabat... val més fer net! Me n'alegro de la teva tornada, Jp. A tope :)
ResponEliminade tots és sabut que els amors no duren sempre, com elscasos decorrupció....vaja
ResponEliminaActualitat en estat pur. Pur, i antropològic.
ResponEliminaQuinze dies amb la grip!!! Deunidó!!! Me n'alegro que estiguis millor.
ResponEliminaReferent al teu post d'avui... prefereixo no pronunciar-me que en diria alguna de grossa!