divendres, 22 de febrer del 2013

Demència

Li feia tanta por perdre el cap, que sempre s'apuntava en un paper on el desava. Per desgràcia, sovint, el seu mal caràcter li feia perdre els papers.
a

13 comentaris:

  1. Sergi22 de febr. 2013, 21:09:00

    Diuen que qui està de pega, fins amb els collons ensopega. Aquest home entra en un bucle infinit, no té solució.

    ResponElimina
  2. Garbí2422 de febr. 2013, 21:41:00

    que no s'apunti res....millor que sigui un desastre, si ho accepta serà feliç. Ja tenim molts de casos provats

    ResponElimina
  3. Josep22 de febr. 2013, 21:56:00

    Rodó. Avui t'has superat!

    ResponElimina
  4. Gemma Sara22 de febr. 2013, 23:47:00

    Jo també he pensat en un bucle, molt bo.

    ResponElimina
  5. Carme Rosanas23 de febr. 2013, 0:07:00

    Boníssim! Sí senyor t'has superat!!!

    ResponElimina
  6. Jaume23 de febr. 2013, 2:39:00

    Ohhh! Com s'escriuen els aplaudiments en català?

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta24 de febr. 2013, 13:11:00

      PLAS PLAS PLAS. O bé: "M'emociona sobremanera la capacitat de síntesi que teniu per explicar el comportament pocasolta dels que s'escuden en la mala memòria per justificar l'excès de sobèrbia".

      A disposar, Jaume :D

      Elimina
  7. Helena Bonals23 de febr. 2013, 12:55:00

    Per això hi ha els familiars que l'envolten, per recuperar el cap perdut. El pla B.

    ResponElimina
  8. Marta23 de febr. 2013, 17:22:00

    Segur que es pot desar el cap? en el calaix dels malsendreços....

    ResponElimina
  9. Glo.Bos.blog23 de febr. 2013, 23:28:00

    Jo l'acostumo a portar posat, tot i que de vegades no el faci servir.

    ResponElimina
  10. cantireta24 de febr. 2013, 13:09:00

    Jo no perdo el cap, només els papers. Això sí, de sobre, ni un. I és que els tinc farcits d'exàmens :DD

    ResponElimina