Un dia es va llevar amb una petita taca al mig del front. Com que la taca anava fent-se gran, va anar a consultar amb un dermatòleg. El metge li va dir que s'estaven donant molts casos semblants, però que no hi havia de què preocupar-se. Tot era degut a una reacció de la pell a tanta radiació electromagnètica dels repetidors. No es podia saber quina evolució tindria, però que en cap cas es malignitzaria.
La taca va anar creixent fins que va esdevenir una pantalla en format panoràmic d'onze polzades —d'acord amb la grandària del cap— on es podia veure programes de televisió, tot i que amb alguna interferència.
En aquestes circumstàncies, l'home va agafar una depressió. La seua dona no parava de retraure'l, on t'hauràs ficat, què hauràs pres, què diran els veïns i la familia. Els amics tampoc no ajudaven, deien que sempre anava cagant per mig cul, perquè la pantalla era en blanc i negre i no duia comandament a distància.
I segur que no tenia els canals de pagament al dia.
ResponEliminaha, ha, ha.... ets boníssim!
ResponEliminaL'home va agafar una depressió... normal... jo crec que encara que nosaltres no ho sabem, totes les pantalles de televisió estan amb depressió profunda.
encara sort que no la tingués bloquejada a TVE
ResponEliminaSi era telecinco, tenia raons per deprimir-se.
ResponEliminaOn anirem a parar?
ResponEliminaEncara sort que el metge li va dir que no era important!!.
Posa un metge en la teva vida i tindràs un amic ... i una taca en colors! :)
Bon dia!!...estàs bé del tot??
Aferradetes.
I aquesta taca-tv s'encomana? quina por!!
ResponEliminaI quina cadena devia tenir posada?? Perquè si a sobre no podia canviar de canal.... :DD
ResponEliminaDóna gust vore que ningú reclamava la corresponent indemnització. Bona entrada, com sempre.
ResponEliminaM'ha agradat molt saber que no sóc l'únic cas de "pantallafrontisme"... Hem de crear una associació d'afectats o alguna cosa semblant!
ResponElimina