Les queixes del veïns anaven en augment, la pudor i la proliferació de bestioles era palesa. Ell no volia reconéixer que patia un transtorn seriós, i per tant no va fer res al respecte. Un dia rebé una notificació i el dia assenyalat, un informàtic acompanyat per dos policies es presentà en sa casa i li buidà per ordre judicial, la paperera i la carpeta de correu brossa de l'ordinador.
Jo guardo tants comentaris, que al final els hauré de llençar tots. És un vici.
ResponEliminaés que hi ha espam que ja arriba a fotre pudor tu.
ResponEliminaDoncs si que en guardava de brossa i andròmines informàtiques...
ResponEliminaEts molt bo, Jp! M'has fet pensar en una mania del meu exjefe que era crear carpetes i subcarpetes dins la paperera amb documents passats que no es podien esborrar. Un dia va venir l'informàtic i va flipar de valent. Ara ja sé que patia Diògenes 2.0!
ResponEliminaAvui tornes a parlar de mi ☺☻
ResponEliminaDiògenes virtual! S'ha de buidar la paperera de tant en tant, home!
ResponEliminaDoncs no es trobarà amb mi... em diuen Eraser!
ResponEliminaA mi no em passarà... sóc esborradora de mena.
ResponEliminaDiògenes 2.0, ets genial!
I que no s'oblidin de fer un cop d'ull a la carpeta d'Altres!
ResponEliminaSimplement genial. I real com la vida mateixa, em tem.
ResponElimina