No només donava mostres d'haver perdut el cap, en demanar-li continuament al gos consells sobre temes financers, sinó que també la dignitat, ja que el gos, amb un total desinterés, ni tan sols li hi contestava.
Per què s'havia de molestar? Aquesta crisi i els termes financers són cosa d'homes, com el Soberano. Els gossos, amb la seva passejadeta, les becaines i el menjar a puesto, ja són feliços. Potser n'hauríem d'aprendre una mica i valorar les petites coses de la vida.
El gos no contestava perquè estava com tots els altres, en temes econòmics, es quedava en blanc.
ResponEliminaPobre gos, ja n'estava ben fart d'ell i els seus problemes financers...
ResponEliminaQue trist!! Potser el gos és l'únic que l'escolta encara que no li contesti.
ResponEliminaHome, és que no tots els gossos són bons consellers en temes econòmics.
ResponEliminaQuin tip de riure! Jo, no pas el gos.
ResponEliminaEl cap no, havia perdut la paciència!!
ResponEliminaBon dia!!
Com si els gurús de Wall Street tingueren gaire més senderi.
ResponEliminasegurament el gos tenia per menjar els rebuts, notificacions i embargs del seu amo com a menjar diari
ResponEliminaDoncs apa, que si hagués tingut un gat... ni t'explico el desinterès fins on arriba.
ResponEliminaPotser que canviï de mascota...igual un lloro???
ResponEliminaPer què s'havia de molestar? Aquesta crisi i els termes financers són cosa d'homes, com el Soberano. Els gossos, amb la seva passejadeta, les becaines i el menjar a puesto, ja són feliços. Potser n'hauríem d'aprendre una mica i valorar les petites coses de la vida.
ResponEliminaMolt fart devia d'estar el gos si ni movia la cua per aconsellar-lo.
ResponEliminaLlàstima que no contestés, perquè digués el que digués segur que hauria estat més profitós...
ResponEliminaUn blog interessant, el teu, que tot just acabo de descobrir. Me l'afegeixo als preferits. A reveure!