No li llevaven la vista del damunt. Asseguts a vorariu, els experts feien pronòstics de si aconseguiria no ser arrossegat pel corrent. Uns deien que si s'hi esforçava, ho aconseguiria. Hi havia qui no li hi veia cap possibilitat de salvar-se. Alguns insistien en que, tot i que ho estava fent bé, calia posar-hi més dedicació. Algú digué que potser haurien de tirar-li una mà, a la qual cosa un altre respongué que seria un mal exemple per al futur i a més, un greuge comparatiu front als que s'havien preocupat de preparar-se per a una situació com aquesta. Raonant raonant, es va fer l'hora de dinar. Aleshores, fixaren la data d'un nou aplec per a seguir buscant una solució i marxaren, mentre el corrent s'enduia aigües avall l'home que havia comés la irresponsabilitat de caure al riu sense saber nadar.
:( Jp, metafòricament real com la vida mateixa...
ResponEliminaHi ha gent que es fica a rius que estan per sobre de les seves possibilitats.
ResponEliminaAquest riu s'endú a molta gent aigües avall. Masses.
ResponEliminaHi ha massa gent que s'ho mira.
la putada és per els que ens hi tiren directe sense opció i hem de surar sigui com sigui
ResponEliminaQue ho expliquin a tots els dependents, o a tots els que no no poden fer una carrera, tot i valdre.
ResponEliminaAquests experts s'haurien de trobar en la mateixa situació, potser llavors parlarien menys i actuarien més. Però clar, això no és possible :)
ResponEliminaHi ha diagnòstics sàdics :(
ResponEliminaAquest riu, fins i tot, se m'ha endut el comentari...I és que no es pot ser tan irresponsable!!!
ResponElimina