dijous, 9 de maig del 2013

La guerra

En no entendre's per parlar llengües diferents, començaren a llançar-se pedres; en aquestes circumstàncies, era l'única manera en què sabien explicar-se.

11 comentaris:

  1. Entendre's a cops de pedrades? Si sobrevius, és evident!
    Això em recorda allò altre de..."la letra con sangre entra"

    Sempre dic, si dos no s'entenen és perquè NO volen.
    Bona tarda!!
    :)

    ResponElimina
  2. I ja és ben trist eh?? La guerra sí que és internacional i l'entén tothom.... però l'amor també, no?? :)

    ResponElimina
  3. I a pedrades s'entenien? Em semble que ni així...

    ResponElimina
  4. Serà per vies de comunicació que tenim però les pedres no fallen mai, tu.

    ResponElimina
  5. sort que el google translator podrà solucionar aquestes pedregades no? o potser n'hi haurà més.....

    ResponElimina
  6. A les pedres hi havia petròglifs? Els pictogrames són força comprensibles, i les pedres arriben més lluny que la veu humana.

    ResponElimina
  7. Però imposar-se no és explicar-se, llàstima!

    ResponElimina
  8. N'hi ha que sempre estan a punt de llançar pedres... no els hi cal ni l'excusa de cap llengua... o sí o converteixen en pedra cada paraula...

    ResponElimina
  9. Això té a veure amb el Lapao? Vols dir que acabarem Lapaodant algú?

    ResponElimina
  10. i esdevingué una caòtica Torre de Babel.

    ResponElimina
  11. Una manera d'entendre's una mica bèstia... Primera pedrada, hola...Resposta, bon ui! dia...

    ResponElimina