Després de tota una vida estalviant en aquest terreny per tenir un lloc per a descansar, m'adone de que no ha servit per a molt. Demà es presentaran ací una vegada més i s'acabarà el silenci i la calma. Com m'agradaria anar-me'n a passar el pont a una caleta, com feia abans, però les circumstàncies són les que són i els morts no ens ho podem permetre.
És trist però és així, un cop t'han entaforat allà dins a veure com t'ho fas per escapar-te a una caleta (qui diu caleta diu de castanyada...)
ResponEliminaBon dia Jp!!!
Ah no? Pensava que els morts podien anar a tot arreu, i sense pagar res!
ResponEliminaI no pot anar a la caleta ni que sigui virtualment?
ResponEliminaCom fan els mexicans, amb música i beguda.
ResponEliminaMolt bon conte, sí, de tant en tant els fiquem nosaltres a ells, els morts en la voràgine de la vida i amb ella tots els seus consumismes i festorris.
ResponEliminaUna abraçada des del barri de Russafa de València
Vicent
per això jo prefereixo que m'incinerin
ResponEliminaNo m'estranya que sigui la nit en què surten de les tombes i fan de les seves.
ResponEliminaBufff... i per si amb això no n'hi hagués prou, cal suportar els mateixos veïns tota l'eternitat
ResponEliminaHi hem d'anar tant aviat com podem, estalviar és malgastar el temps
ResponEliminaJo que em pensava que l'ànima quedava lliure i volava al seu gust...
ResponEliminaJo l'entenc molt bé i per això mai vaig al cementiri el dia de Tots Sants...Anar-hi qualsevol dia és molt millor...
ResponEliminaLa crisi també els afecta? Pobre gent!!
ResponElimina