Em vaig aturar en una de les parades de formatges artesans més concorregudes de la fira. La venedora, duia un escot que deixava veure una bona mostra del seu mamellam, exhibició que es veia afavorida cada vegada que s'inclinava sobre el taulell per agafar la peça de formatge que li demanaven els clients.
—Són molt bons, senyor. Li n'abelleix algun?
—No gràcies, només estic mirant.
ha, ha, ha.... ets la pera!!!
ResponEliminaHahaha, avui m'has arrencat una bona rialla! Que trapella, i que realista al mateix temps! M'és molt fàcil imaginar-me l'escena...
ResponEliminaUn crack, aquest paio és un crack!
ResponEliminaHahahaha quina barra!!
ResponEliminaQuanta raó....i va estar molta estona mirant?
ResponEliminaAixò era una parada de fira, amb vistes( "del canalillo"), he, he...
ResponEliminaQue miri, que miri... encara que potser també podria emportar-se algun formatget
ResponEliminaLa virtut de perseverar en l'error: "I quant diu que pesa, el formatge?" O dels errors de gramàtica, en el meu cas...
ResponElimina:**