En la casa del costat no se sentia ni una mosca, ni un crit, ni discussions, ni una paraula més alta que una altra... res. Els veïns, intentaven tafanejar sense resultat, la qual cosa els incomodava molt. Aviat començaren a murmurar, ves a saber què estaran fent aquests dos tan calladets, algun dia ens endurem una sorpresa.
Hi ha gent que viu sense fer soroll, discretament; d'altres no en poden fer tant perquè ja són morts. No sé quin deu ser el cas d'aquesta parella!
ResponEliminaSi es que si no hi ha motius per xerrar se'ls inventen!!
ResponEliminaHa, ha, ha, ha, ha, ha, ha.. Les xafarderies cadascú les fabrica com pot... Per això n'hi ha tantes!!!
ResponEliminaSi fas perquè fas, sinó, perquè no fas; el més interessant és dir alguna cosa, no sigui que la llengua s'atrofiï. ;)
ResponEliminaAferradetes!
Facis el que facis et criticaran, no falla!
ResponEliminaEls veïns devien ser tots periodistes, no?
ResponEliminaNormalment són els altres, és a dir i, valga la contradicció, nosaltres mateixos qui comencen o comencem les bregues, les paraules malpensants d'algunes persones fins i tot coses, com ara llamps o sorolls, que et diré, jo hi sóc un expert en sentir aquests llumins que fan foc.
ResponEliminaVicent
Hi ha veïns que no estan mai contents, però normalment es queixen de soroll, ja és el sumum que els molesti el silenci...
ResponEliminaI el truc truc del capçal del llit tampoc es sentia? I les molles del matalàs? No? Doncs potser no hi viu ningú
ResponEliminaSi es que sempre hi ha algú que es dedica a complicar-nos la vida. Com som, tots plegats…
ResponEliminaEls meus veïns no toleren que rentem plats més tard de les deu de la nit. Hi ha gent per tot.
ResponElimina