Va recordar la indicació que li havia donat el psicòleg per tal de controlar els impulsos, i abans de fer el que havia anat a fer, s'ho va pensar dues vegades. Tot seguit la va mamprendre a garrotades. Potser no va entendre ben bé les paraules del psicòleg, però l'impuls va quedar totalment controlat.
Molt ben fet? Si a la segona segueixes pensant igual, està clar que has d'actuar, i ja no és per impuls. El psicòleg no s'ho mereixia, perquè la seva feina havia estat un èxit. Paradoxes de la vida.
ResponEliminaNooooo, que les garrotades no eren pel psicòleg!!! Oi, JOTAPÉ?
EliminaEls psicòlegs som uns incompresos... He, he, he...
ResponEliminaL'impuls controlat… i suposo que la consciència tranquil·la.
ResponEliminaPassa que alguns remeis a vegades tenen contraindicacions
ResponEliminaPotser no calia ser tan dràstic, es podia aixecar i tocar el dos...
ResponEliminaPotser el problema era el preu de les visites que incitaven a la violència....
ResponEliminaEs clar! controlar l'impuls no vol dir necessàriament oblidar-lo i canviar d'opinió.
ResponEliminaOstres... Tothom a entès que qui rep les garrotaes és el psicòleg?? Oi que no, JOTAPÉ?
ResponEliminaEll vol pegar algú "x"... el psicòleg li recomana que reflexioni... ell reflexiona (fa cas al psicòleg) i després... garrotada igualment!! :-DD (però qui rep és "x")
Només tu m'entens.
Elimina