Feren un bon casament, estaven fets l'un per a l'altre. No hi havia matrimoni que s'entenguera millor que ells. Prova d'això és que quan es divorciaren no tingueren cap problema d'arribar a un bon acord.
Aleshores tens raó quan dius que van ser un bon matrimoni. Crec que és igual d'important començar un camí amb un 10 i acabar-lo amb un 11 :) Tenir la facultat de saber respectar un temps d'amor i ser conscients de quan és hora de plegar sense fer soroll, amb amor (d'un altre tipus) i elegància, és la més gran prova de que va ser un bon matrimoni !
Llàstima que no sempre sigui així, suposo perquè de vegades només és un qui vol acabar la relació. Però hi ha casos com aquest, són finals ben feliços (o tornar a ser amics, quan hi ha canalla)
Veure aquestes parelles suposadament tan enamorades fent aigües em fa entristir. "Primer ve el matrimoni, després el tedi i després l'adulteri", deia l'Oneguin de Puixkin.
M'encanta aquesta història... té el teu punt d'humor, però és real com la vida mateixa. Jo els conec. ;)
ResponEliminaOstres, ironies de la vida...És clar, pot haver-hi diferents finals feliços!
ResponEliminaAleshores tens raó quan dius que van ser un bon matrimoni. Crec que és igual d'important començar un camí amb un 10 i acabar-lo amb un 11 :)
ResponEliminaTenir la facultat de saber respectar un temps d'amor i ser conscients de quan és hora de plegar sense fer soroll, amb amor (d'un altre tipus) i elegància, és la més gran prova de que va ser un bon matrimoni !
Llàstima que no sempre sigui així, suposo perquè de vegades només és un qui vol acabar la relació. Però hi ha casos com aquest, són finals ben feliços (o tornar a ser amics, quan hi ha canalla)
ResponEliminaAbsolutament real! :-)
ResponEliminaDesprés, quan el nen fa fer la Comunió, van seure junts al mateix banc sense fer cap numeret :-))
Segur que amb tanta avinença ho tornen a probar.
ResponEliminaSempre és bonic mantenir una bona relació amb algú que se suposa que ha sigut important a la teva vida.
ResponEliminaVisca els nuvis.
ResponEliminaVisca els ex-nuvis!!
Una bona entesa fins el final, i tant!
ResponEliminaVeig que parles de mi. No sé si cobrar-te drets d'imatge, o felicitar-te.
ResponEliminaCaram. Quina bona parella... de dos! :-)
ResponEliminaVeure aquestes parelles suposadament tan enamorades fent aigües em fa entristir. "Primer ve el matrimoni, després el tedi i després l'adulteri", deia l'Oneguin de Puixkin.
ResponElimina