Li preguntaren si acceptaria tenir menys llibertat a canvi d'aconseguir més seguretat. Deixà el que estava fent i s'assegué a pensar-s'ho. Gairebé l'enganyen, per un instant arribà a creure que era un home lliure.
Tampoc és mala oferta, sempre i quan tinguem clar que no partim de llibertat plena. En tenim poqueta, però podem decidir canviar-la per més seguretat, és lícit.
Tampoc és mala oferta, sempre i quan tinguem clar que no partim de llibertat plena. En tenim poqueta, però podem decidir canviar-la per més seguretat, és lícit.
ResponEliminaPoqueta, en tenim, molt poqueta...
ResponEliminaJo sóc un home lliure: va haver una volta que no vaig comprar res d'"Hacendado". Que n'aprenguen!
ResponEliminaCom que ja no en tenim, que almenys donin seguretat
ResponEliminaMolt actual... hi haurem de pensar quan ens inscriguin al registre dels avions
ResponEliminaEeeeei, molt bo!!!
ResponEliminaEns volen endossar més seguretat a canvi de perdre llibertats...Cal que ens ho pensem!
ResponEliminaUn home lliure? Una rara avis, certament.
ResponEliminaNo hem tingut mai llibertat absoluta, i si intenten robar-nos la poca que tenim, ho faran sense preguntar.
ResponEliminamentre ens quedi llibertat per anar canviant-la...
ResponEliminaLa seguretat sol ser incompatible amb la llibertat.
ResponEliminaTota la meua obra es resumeix en donar-los al discurs èxtim i íntim de l'amo aquesta resposta i potser és en eixe impasse de temps que està.
ResponEliminaVicent