Nuevos horizontes

Seria injust no reconéixer l'èxit del govern d'aquell país, en haver afavorit amb la seua política econòmica que la gent d'amplitud de mires s'animara a viatjar a l'estranger cercant nous horitzons. La oportunitat perduda, però, ha estat que aquest govern no tinguera eixa mateixa amplitud de mires i se n'haguera anat primer.

 

Relats conjunts. Ritme de tardor.

Jackson Pollock, 1950, Autumn Rhythm (Number 30)

Fa més de mitja hora que estic mirant aquest quadre tan curiós. L'he observat de totes les maneres possibles. Per d'alt, per baix, per un costat i per l'altre, a contraclaror, de prop, de lluny, fins i tot amb lupa i res. Em rendisc, ho deixe. Que la gent de Relats Conjunts m'hi perdone, però jo no veig Wally per cap lloc.

Reforma inconstitucional

Les autoritats d'aquell país per fi s'adonaren de que, per a tornar a connectar amb el poble, era necessari una reforma constitucional. Molt curosos amb el estricte compliment de la constitució, calia llevar-li els articles que mai no havien complit ni tenien intenció de fer-ho.

Transparència

Bon intent!, però que algú li explique a l'ama del PP valencià Isabel Bonig, que per a una bona transparència és millor que la samarreta siga blanca i inexcusablement mullada.

Presa de possessió

En el nou govern hi havia divisió de parers, alguns ministres juraren que treballarien per fer-nos la vida impossible, uns altres però, només ho van prometre.

Prova de paternitat

Els dos homes miraven a través del cristall, el xiquet negre que dormia en un dels bressolets de la sala de nadons. Davant la perplexitat que mostrava un dels dos pel color de la pell del nadó, l'altre li va dir: A mi també m'ha cridat l'atenció. La veritat és que si no fos perquè jo hi era i l'he vist nàixer, pensaria que aquest xiquet no és el nostre.

Instint obsolet

Un home arreplegava els excrements del gos amb l'ajuda d'una bosseta de plàstic. Mentrestant el gos, mostrant empatia per l'amo i potser avergonyit per la molèstia causada, feia eixe gest que fan els gossos de moure les potes de darrere per tal de llançar terra sobre les deposicions, més per tradició que per eficàcia en una vorera de rajoles de ciment.

Setembre

Al conjunt de símptomes que fins ara ve patint aquest home al final de les vacances, enguany haurà d'afegir la desesperació per no poder demanar-hi una baixa laboral. La síndrome postvacacional ja no existix.

Realitat augmentada

Ho aconseguí! He caçat un pokemon!

Sense gana

No menjava gairebé aquell home per estar sempre massa ple. 

Buscant suports

Com pot fer-nos creure que ara serà diferent, aquesta gent corrupta sense escrúpols que acudix als confessionaris amb la consciència tranquil·la?

Coses d'estiu

Acudia molta gent a aquella platja, atreta pel fet de ser una platja solitària i desèrtica.

Electorat exigent

Tot i haver guanyat les eleccions, aquell candidat es lamentava dels resultats, "ens hem quedat a dos casos més de corrupció d'aconseguir la majoria absoluta, aquests electors cada vegada més exigents".

La lletra petita de la UE

Ens van convidar a dinar i acceptàrem. El dinar no va estar malament, tot i que no poguérem demanar el que volíem, però com que estàvem convidats, ens va semblar bé que fos així.

Ens adonàrem que alguna cosa no havíem entés en acceptar el convit, quan escoltàrem el cap del grup, que duia el paper del compte en la mà. Escolteu-me un moment! Com ho fem?

Brexit

Davant d'aquella crisi podíem estar tranquils. Igual que en altres ocasions, aquell organisme internacional tenia previstos mecanismes suficients per a no fer-hi res.

Mesures dràstiques

Després del seguit d'assassinats ocorreguts l'últim mes, tots per apunyalament, tots al carrer i tots per la nit. El ministre d'interior d'aquell país, prengué cartes en l'assumpte. Prohibí que la gent estiguera fora de casa a partir de les nou del vespre i ficà a la presó a l'esmolador del poble, l'únic responsable de l'eficàcia del ganivet de l'assassí.

El votant responsable

La política mai no l'ha importat, encara que complix votant a les eleccions, més que res, perquè esta convençut de que és obligatori. Sempre diu, i té raons per a dir-ho, que isca qui isca, les coses no canvien. Però aquesta vegada se'l veu preocupat per quin serà el resultat. I és que ha sentit algú important dir que anem amb compte a qui votem, que si guanyen els d'esquerres, l'economia empitjorarà d'una manera catastròfica. Li dic per tranquilitzar-lo, que això és fruit de la por que tenen els rics a veure minvat el seu patrimoni. Però ell, que no té res, ni diners, ni faena, ni casa on viure, què pot perdre? No cregues que no tinc res a perdre, amic meu, si l'economia empitjora fins al punt de que als bancs els vaja malament, potser tornaran a tancar sucursals. Llavors, em pots dir on aniré a dormir?

Un gos cívic

Al contrari que el seu amo, aquell gos era molt educat. Anava arreplegant totes les burilles que l'amo tirava pel carrer.

Votar amb por

Després del primer fracàs, li feia por anar a votar per segona vegada. Potser pensava que de tornar a fer-ho malament, els polítics s'emprenyarien molt i ja no tornarien a convocar més eleccions, cansats de la falta de preparació i incopetència d'aquell home.

El vot útil

Resulta curiós, en totes les campanyes, veure com els grans partits fan una crida al vot útil per part de l'electorat, quan en realitat el que els resulta més útil per a mantenir-se en el seu estatus, és precisament la demostrada inutilitat dels nostres vots. 

Diferent

Volia ser diferent i en certa manera ho aconseguia, era molt rar trobar un home tan corrent com ell.

El truc

Alguna cosa degué fallar en aquell truc, potser un error de càlcul o un detall no tingut en compte. I ja n'és, d'estrany en aquell mag tan famós. No només va fer desaparéixer el conill, sinó la seua jove ajudant, ell mateix i la recaptació d'aquella nit.

Segona participació joc d'Antaviana.

Les sabates

Aquella nit se l'endugueren i ja no tornà a vore'l. A l'endemà de matí, en un acte de caritat cristiana, li portaren les seues sabates, potser pensaren que el fill podria aprofitar-les quan cresquera.

Participació joc d'Antaviana.

Desengany

Era tan càndid aquell home que, malgrat tot, hi hagué una època en què arribà a pensar que eren amics.

Confidencial

S'havia tornat molt reservat, últimament totes les seues intimitats ens les contava en secret.

La inspiració

La bona educació

Aquell home havia mort ofegat en una piscina. Quan li preguntaren, estranyats, en l'altre barri, com era que ni tan sols havia demanat ajuda a la gent que hi havia, digué que la seua mare sempre insistia en que un xiquet ben educat no parla mai si no li pregunten.

Senya d'identitat

En no veure's clarament identificat per la part de baix, començà a preocupar-se per si en aquest cas, la senya d'identitat li venia per la part de dalt.

L'herència

Quan li ho preguntaren, aquell home digué que ell no havia fet res d'il·legal, que la seua pobresa li venia de família, senyor jutge, encara que no s'ho crega,  els pobres també heretem.

Ambiciós

En aquell judici per apropiació de diners públics, l'acusat no mostrava cap senyal de penediment. Quan declarava, només contestava a les preguntes del milió.

El pacte

Aquell candidat era diferent. Estàvem convençuts de que introduiria canvis en la forma de fer política. Per primera vegada s'estava incomplint un programa electoral anticipadament, molt abans de formar govern.

Injustícia política

No es mereixia aquella gent tan honesta ser tan corrupta.

Poregós

La llegenda conta que en aquella casa abandonada hi ha un monstre, que no s'atrevix a sortir de davall d'un llit, convençut de que damunt hi ha un xiquet.

L'endevinador

Aquell endevinador és diferent. En comptes del futur, endevina el passat. No falla mai, predicció que fa, esdeveniment que ha ocorregut. Diu que té un do de Déu, però a mi no m'enganya, tinc la sospita de que fa trampa. 

El carterista

Un dia coneguí un vell carterista. Em va parlar de la seua vida plena de peripècies. Quan va veure que em fascinava tot allò que m'estava contant em va dir: Xiquet, no t'enganyes, la meua vida és la història d'un fracassat. Estudia i treu-te un títol. Amb prou coneixements, no m'haguera encasellat en simples delictes contra la propietat, haguera pogut cometre delictes econòmics, eixos que investiga la UDEF, els que et fan ric i famós. 

El lloc dels fets

La representació d'aquella obra de teatre no havia arribat al segon acte, quan la policia va suspendre-la i es va emportar detingut a l'actor que hi encarnava el paper d'un paorós bandoler. El jutge després d'estudiar les proves presentades, va dictar presó preventiva per a ell. Decisió judicial encertada a la vista del cartell que anunciava una segona funció per a aquella mateixa nit, estava molt clar que aquell facinerós assaltacamins, seguint fidelment el text de l'obra, tornaria a delinquir. 

En terra hostil

Començàrem a sospitar de l'hostilitat d'aquelles terres, quan cridàrem a la muntanya i l'eco ni tan sols ens respongué.

Com passar de valencià ignorant a "IGNORANTE CATALANISTA" en 2 dies

Després d'una temporada de descans, retorne a l'activitat blocaire. Ho faig reproduint una absurda conversa que he tingut amb una persona a qui no conec, però que sembla que ella a mi sí em coneix, no només a mi, sinó a mon pare també.

Tot comença arran d'un comentari meu a una publicació al facebook de "Cultura Valenciana" que reprodueix un article d'en Xavier Casp en Las Provincias.

Vegeu com hi ha persones que davant la falta d'arguments passen directament al insult, vanament, perquè ni tan sol això saben fer.

Per si no es llig bé la conversa, deixe l'enllaç.

 

Línies vermelles.

Eren incapaços de convenir en què havien d'arribar a acords.

L'engany dels Reis Mags

Duia uns quants anys sospitant-ho, però quan en aquella cavalcada, el xiquet veié els Reis Mags damunt d'una carrossa, no va tenir cap dubte, els seus pares l'havien estat enganyant, els camells no existeixen.

La festa de cap d'any

Quan despertà aquell dia després de la festa, s'adonà de que l'havien tornat a enredar. En comptes d'un any nou, li n'havien col·locat un de segona mà. I és que no es pot beure tant.

Bon Any a tothom!