Les gallines d'aquella granja ecológica no col·laboraven moltamb el granger. S'havien pres al peu de la lletra això de criar-se en llibertat i només ponien ous quan els venia de gust.
Això passa molt freqüentment a la nostra vida. Es parla de llibertar, de democràcia, de llibertat d'expressió, de justícia ... amb la boca petita, però quan la gent vol exercir-la de veritat vénen els problemes i les legalitats.
Eren gallines felices, almenys!
ResponEliminaLa gallina ha dit que nooooo...
ResponEliminaI el granger sense saber mai quan podria menjar truita.
ResponEliminaGallines revolucionàries! ;)
Bravo per les gallines... doncs...
ResponEliminaPer cert, Jp, no et voldria pressionar, però et penses saltar els Relats Conjunts de gener?Ara que en compleixen 100?
quins ous, no?
ResponEliminaHe, he...Eren com les gallines de la cançó...
ResponEliminaTots tenim un granger que ens diu quan, què i com.
ResponEliminaAixò passa molt freqüentment a la nostra vida. Es parla de llibertar, de democràcia, de llibertat d'expressió, de justícia ... amb la boca petita, però quan la gent vol exercir-la de veritat vénen els problemes i les legalitats.
ResponEliminaAixí no hi ha manera de fer negoci!
ResponEliminaBrillant!
ResponElimina