Aquell home vell es lamentava de que havia viscut tota la vida perdent el temps, deixant sempre les tasques per a l'endemà. Ara que és mort, no ha escarmentat, com que es veu tota l'eternitat per davant, segueix de braços plegats, sense fer res de profit.
Les crítiques no el fan ni tan sols parpellejar.
ResponEliminaI per què hauria de canviar, a aquestes alçades?
ResponEliminaCom sempre, ho deixa tot per l'últim dia... però quan serà l'últim dia, ara?
ResponEliminaSi un és gandul de mena ho serà més enllà de la mort, sobretot perquè ara no té obligacions...
ResponEliminaGeni i figura... després de la sepultura!
ResponEliminaRes espera més que la feina
ResponEliminaPerò...desplegar els braços ha de costar molt, un cop mort, no?
ResponEliminaM'hi veig reflectit.
ResponEliminaQue treballin els cucs, que són de mena gregària!! (sentit dins de la tomba, amb riu sardònic)
ResponEliminabravo, simplement bravo...
ResponElimina