La primera impressió

Un malentés amb la gravetat em va propiciar un colp al cap que em va dur directament a urgències totalment atordit. Allà mentre esperava a ser atés, vaig veure en front meu, esperant assegut, un vampir. Al principi em vaig espantar, però com que a la sala hi havia més gent, vaig anar tranquil·litzant-me. La gent feia com si res, passaven per davant d'ell i ni el miraven. Jo intentava no mirar-lo, però tampoc no volia perdre'l de vista per si de cas.

Em va cridar l'atenció que no li molestara la solana que entrava per les finestres pegant-li de ple en tota la cara que, per cert, tenia molt bon color, potser li hauria xuclat la sang a algú abans de venir, la qual cosa està molt ben pensada, ja se sap el que passa a urgències, pots tirar-te unes quantes hores sense prendre res. Aquell color de cara em va estranyar recordant la pal·lidesa dels vampirs de les pel·lícules. Al cap d'una estona va venir un infermer i se'l va endur en una cadira de rodes que amb prou feines podia arrossegar, deuria pesar bona cosa, no sé com poden volar i entrar per les finestres, me'ls imaginava més prims i lleugers els vampirs.

Jo no havia vist vampirs reals mai, no s'assemblen gens als del cinema, si no fos perquè mai em deixe dur per la primera impressió, aquest m'haguera passat desapercebut i Déu sap si no m'haguera mossegat el coll aprofitant un descuit.