...i si aquest pla basat fonamentalment en l'escanyament del pobre, reduint despesa social i pujant-li els impostos, que els acabe d'exposar, no donés el seu fruit; senyores i senyors diputats, em veuria en el trist deure d'aplicar mesures extremes que afectarien directament a aquesta institució. No quedaria més remei que eliminar del menú de què gaudeixen ses senyories, la segona ronda de cafès i xupitos... o no.
plas, plas, plas, plas...
ResponEliminaAmb un somriure, però trist i real com la vida mateixa, Jp!
Jo no puc ni somriure...mentre se'n riguin de nosaltres d'aquesta manera tan ofensiva i tan descarada.
ResponEliminaAmb tu, impossible emprenyar-me, però si em punxen no em surt sang.
Poca vergonyes? Un improperi una mica més pujat de to, diria jo.
Jo donaria ronda doble.....però de cianur....Un dia per estar molt emprenyat
ResponEliminaCap de les mesures afecten ni poc ni gens als polítics d'alt nivell (per dir-los d'alguna manera), oi? Només el poble és el que s'ha d'estrényer en cinturó, per variar.
ResponEliminaJo els deixaria sense postres, quins collons!!!
ResponEliminaJa tens raó, ja... No hi hauria forma de fer-los arribar el teu escrit?
ResponEliminaSense menjar una setmana, ni tan sols pà, una micona d´aigua i a fer punyetes (no a casa teva, Sílvia), són una guarda de pocavergonyes, TOTS!!
ResponEliminaMal-vers-adors!! Prosistes de 5ª fila! Malànimes! Pops de secà! Whisky rebaixat amb aigua de fregar! (Estic posseïda per l'esperit del capità Haddock) I emprenyada!!!!!
ResponElimina