Les bones maneres

Amb una elegància gens habitual en el sector i sense incomodar-te, et treia la cartera de la butxaca, deixant-hi en el seu lloc una nota en què et demanava encaridament, disculpes per les molèsties. La nota era impecable, impresa amb lletra anglesa i de cartolina bristol de alta qualitat. Tot seguit, baixava a la propera estació, no sense abans acomiadar-se educadament i desitjar-te un molt bon dia amb un somriure. Què més se li hi podia demanar.

Ménage à trois

El gos mirava atent com l'amo, amb prou feines, treia una pastilla del blister. La tremolor pels nervis, va fer que la pastilla li caiguera de les mans; hàbilment empomada, el gos se la va engolir tot seguit. Sort que a la capsa en queden més, pensà. Havia convidat una amiga a sopar a sa casa i tenia esperances fundades en que la cosa acabaria en una nit de sexe. Així haguera estat de no ser pel gos que, sota els efectes de la pastilla, no hi havia manera de llevar-se'l del damunt.

Confluències

Per una desafortunada casualitat de la vida, van confluir en un punt de l'univers espai-temps, un esmorzar de llonganisses amb faves, el carter amb un certificat i un gos oportunista i impacient.

Queixes

Turmentat el pacient li explicava com, cada nit abans d'adormir-se, sentia que el gos li parlava per fer-li saber tot el seguit de queixes que tenia, sobre els menjars, sobre l'horari de passeig; el lloc que li havien assignat a la llar tampoc li agradava... El psicòleg l'escoltava amb atenció i pensava en la sort que havia tingut ell amb el seu gat, mai no se li havia queixat de res.

Buits

Quan la seua dona l'abandonà, deixà molts buits en la seua vida, un buit a la taula, un buit al sofà, un altre al llit, i el més gran de tots, un enorme buit a l'armariet del quarto de bany.

Deficiències

Amb el pas del temps la freqüència de les relacions sexuals havia disminuit. Per tal de fugir del que semblava inevitable, van proposar-se unes dates en què haurien de tenir, sense excusa, sexe. Ahir tocava, però la mala memòria també anava fent camí.

L'home és sociable

Al batxillerat hi havia una assignatura, el nom de la qual no vull recordar, que tractava temes sociològics i dels "bons costums". Hi havia una frase que repetia sovint el professor d'aquesta matèria, que deia quelcom semblant a "El hombre es un ser sociable por naturaleza". Aleshores no entenia molt bé el significat de la frase, però amb el pas del temps l'he anat comprenent.

Entres al metro, no hi ha quasi ningú i dius, que bé, ara seuré en un raconet i aprofitaré per llegir una estona. Propera estació, puja algú i tria per a seure's el seient al costat del teu. Segurament ho ha fet perquè voldrà fer algun comentari sobre el temps o sobre la crisi, però res, tu tranquil, ho pots controlar. Vas a la platja, t'has llevat d'hora perquè no vols cremar-te la pell i has d'evitar les hores de més sol. Tries un lloc —es curiós com de difícil és triar lloc quan la platja és buida— i escampes la tovallola. Una horeta de relaxació llegint el diari, un bany i cap a casa. Doncs, no! Arriba una família, marit, muller, dos xiquets i un nadó; nevera, ombrel·la, cadires, bosses, poalets, pales i rastells, pilota, etc. On creieu que aniran a parar? Exacte! Ho heu encertat. A dos pams de tu. Deixa de llegir perquè les discussions dels nous veïns, probablement et faran passat una estona inoblidable. Ves amb compte que els xiquets jugant, et trepitjaran la tovallola i te l'ompliran de sorra. A que s'han posat cap al nord? Clar, no podia ser d'una altra manera, hui tenim gregal i el menudet tard o d'hora farà caca i deixaran els bolquers bruts al teu costat mentre li posen els nous i això amb la calor no té preu. Però res home, deixa ja de rondinar que tu també ets humà i com a tal ets molt sociable.

Conclusions

Uns deien que en una hora estaria fresc, la resta déiem que caldrien dues hores si més no. Refredar un meló deixant-lo a la vora d'un rierol no és una ciència exacta. Depén de la temperatura inicial del meló, de la de l'aigua, del cabdal, etc. En qualsevol cas, tots estàvem d'acord en que quan baixàrem del cim de la muntanya que ens havíem proposat pujar, el meló tindria la temperatura adient per a menjar-nos-el.

Diuen que una experiència mai no és un fracàs total, perquè sempre es pot treure'n alguna conclusió. Doncs bé, hui hem pogut aprendre, que en la muntanya mai no estem sols.

Sacrifici

—Escolta, Nelo!, hauríem de dir-los alguna cosa, eh? —va dir la dona, tot entrant a la cuina una mica emprenyada, on el seu marit estava esmorzant i llegint la premsa.

—Què passa ara? —preguntà amb desgana sense deixar de llegir el diari.

—No res, que les xicones que han llogat el xalet del costat tenen el costum de prendre el sol a la piscina mig nues, i això no està bé.

—Mig nues? —va preguntar, ara més interessat—. Deixa-les dona, no passa res. Són joves i a més per ací no passa ningú.

—Doncs, a mi em sembla una poca vergonya.

—Res, dona, res. No sigues  antiga! Saps que estic pensant? Que tens raó amb allò que vas dir de tallar la gespa. Ja saps que m'abelleix molt anar amb tu al mercat, però crec que serà millor que em quede a tallar-la. És curiós veure, d'ahir a hui, com ha crescut.

Imprevist

Deprés de molt pensar-s'ho, quan al fi es va decidir a marcar el número que li donà aquella barbie, a qui va convidar una nit a la discoteca, una veu femenina li va dir, "el número marcat no existeix... el número marcat no existeix".

Nou cas de corrupció

Dins d'una acció coordinada interministerial, la policia ha trobat un amagatall en una nau industrial, on hi havia segrestats una gran quantitat de llocs de de treball. La xarxa, que estava formada principalment per aturats de llarga durada reincidents, ha sigut desarticulada. Segons sembla, els aturats mantenien els llocs de treball amagats per tal de cobrar el subsidi de 400 euros, que els permetia dur una vida plena de luxe i comoditats sense haver de treballar.

Socialització

L'estupidesa és una d'aquelles malalties socialitzades, l'adquireix un i la pateix la resta.

Cuina sana

Tractant de mantenir el pes a les vacances, vaig triar un hotel amb SPA i cuina sana i ecològica, però en veure els preus dels menjars, m'adoní de que tindria grans dificultats per aconseguir-ho.

Infantilització

Per la manera en què, des de feia un temps, li parlava la gent que l'envoltava, aquell home dubtava entre si era ell, un ancià en una residència o era un nen en una llar d'infants.

És tot un misteri

Hui m'ha passat una cosa estranyíssima a què no li trobe cap explicació. Quan aquest matí he eixit, duia un bitllet de vint euros a la butxaca. Quan al vespre he tornat a casa, el bitllet havia desaparegut i al seu lloc hi havia dues monedes, una d'un euro i una altra de cinquanta cèntims.

No em cal més...

...amb això ja tinc el premi.

Moltes gràcies!

La final

La mare mirava el fill que ja estava en posició, esperant el senyal d'eixida junt a la resta de nadadors. Hi havia moltes possibilitats de que guanyés una medalla, però se li encollia el cor pel patiment en no veure cap socorrista a la piscina.

Vida intel·ligent

—Mire pare! Mire el que ens hem trobat al camp —cridava el menut dels germans mentre mostrava l'artefacte que duia agarrat pel que semblava ser una antena—, és un animalet mecànic. Venia corrent cap a nosaltres i hem hagut de fotre-li unes quantes garrotades per que s'aturara, anava a atacar-nos. Ara ja no es mou.

—Deixa'l ací, que és de llanda i pots fer-te mal. Ens l'endurem al ferraller demà, a veure que ens dona per ell.

Mentre tant a la NASA, es convocava una reunió per informar dels últims esdeveniments arran la missió de la sonda Curiosity al planeta Marte.

—Tot i que l'aterratge va ser un èxit, tan bon punt hem començat a rebre les primeres imatges de la superfície de Marte, s'ha tallat la comunicació, per la qual cosa, hem de suposar que la sonda s'ha espatllat. Tanmateix, les imatges rebudes mostren clarament que estem davant el que podíem anomenar una forma de vida extraterrestre —s'explicava el director del projecte.

—Vida intel·ligent, podem dir? —preguntà un dels congressistes delegats.

—Intel·ligent? No m'atreviria a dir tant. Deixem-ho en... com ací, més o menys.

Tot un cavaller

No va aconseguir cap medalla, però no se'n va anar de buit, quan va fer el primer tir amb l'arc, una ràfega de vent va desviar la fletxa, amb la mala sort d'anar a clavar-se al cul d'una llançadora hongaresa de pes. L'accident no va estranyar ningú, perquè l'atleta feia una bona estona que anava enredant per allà i si una fletxa havia d'anar a parar a algun lloc distint de la diana, el següent amb més diàmetre que hi havia era el seu cul. Pensant que era una fletxa de l'amor i que allò era cosa del destí, l'hongaresa es va enamorar del tirador, i aquest com que era molt mirat, per no fer-li un lleig a la xicona, no es va sentir amb cor de rebutjar-la.

El desig

No era un home que es passava el dia llegint telenovel·les i plorant, el que volia la fadrina del sisè quan li va demanar un company sentimental al geni de la llàntia, un geni que se les donava de molt graciós, però que era un autèntic malparit.